La pel·lícula “No tinguis por” (2011) narra la història de Silvia, una noia de 25 anys que intenta reconduir la seva vida marcada pels continus abusos sexuals als quals la sotmet el seu pare.
Plantar-li cara a un fet traumàtic, i poder construir un futur
La història narra els esforços de la protagonista per tirar endavant, recuperar la seva dignitat, la seva sexualitat i deixar enrere les seves pors. També gira entorn al trauma: sobre la determinació i el valor de plantar-li cara a un fet traumàtic, i poder construir un futur.
“L’incest: Tabú dins dels tabús”
La pel·lícula il·lustra una realitat que la societat no vol acceptar, que es nega a veure: l’incest. Narra la història d’un dels abusos més comuns i que més tabú suposen per a la societat, en aquest cas, l’abús d’un pare cap a la seva filla. Com ja expliquem en el Blog d’ÂngelBlau a partir de l’article “L’incest: Tabú dins dels tabús”, el 80% dels abusos i agressions sexuals són comesos dins del cercle íntim del/la menor, i l’incest pare-filla és el menys habitual, però no per això menys traumàtic.
La pel·lícula ens mostra una família aparentment “normal”, amb una vida totalment funcional, fins i tot amb un cert èxit professional. Tot això no és contrari al fet que l’incest tingui lloc. Si revisem els factors que solen motivar els abusos sexuals entre membres d’una mateixa família, ens trobem amb patrons de relació disfuncionals, tal com assenyalen alguns estudis que també assenyalem en l’article esmentat anteriorment. En el film, podem apreciar l’amor disfuncional del pare abusador cap a la seva filla.
Las contradicciones del Incesto
Una cosa que pot resultar confusa i fins i tot contradictori, és l’amor ambivalent de la protagonista cap al seu pare. Odia el que li ha fet, però alhora el vol, el necessita. Quan una persona pateix abús sexual per part de qui representa que hauria de protegir-la, les bases de l’amor saludable queden totalment pervertides. Per a la protagonista, l’únic amor conegut per part del seu pare és un, i en ell està l’abús sexual. Això comporta emocions oposades, encara que és el seu abusador, també és el seu pare. Situar això en el seu lloc, ordenar-ho, sol requerir d’ajuda psicològica especialitzada, de temps, paciència, i molta comprensió cap a un/a mateix/a, en cas de ser la víctima.
El paper de la mare en un Incest
Quan es revela un abús sexual, entre les reaccions més comunes en les famílies, trobem: negació, culpa, tabú i racionalització. En el cas de la pel·lícula, la mare evita constantment veure la realitat del que està succeint en la família, es nega a creure el que la Silvia tantes vegades, d’una manera o una altra, li ha intentat dir. La mare detecta un llenguatge sexual en la seva filla petita que no hauria de ser habitual, la troba trista i deprimida d’adolescent, però decideix no aprofundir, i sembla no voler, o no poder, llegir més enllà. No obstant això, una escena clau és quan la Silvia, d’adulta, li explica exactament els abusos patits, i la mare reacciona amb empipament. És tal el malestar que l’abús sexual suscita, que, davant l’evident, moltes persones decideixen continuar fent negació.
Trencar el silenci és el primer pas
Des d’ÂngelBlau considerem que el moment de la revelació és clau, trencar el silenci és el primer pas per a poder iniciar un procés de sanació. Des de l’associació acompanyem a persones en aquest procés de curació, sempre des de l’anonimat, i amb l’experiència i proximitat necessàries, per a poder gestionar el dolor, i aconseguir viure una vida plena i satisfactòria.
Un altre aspecte que mostra la pel·lícula, i que se sol donar en persones que han patit abús sexual, és el sentiment de solitud. Podem veure com la protagonista lluita internament per tirar endavant, amb un secret que no pot compartir. Aquest silenci alimenta emocions com la culpa, la vergonya, i impedeix que la persona pugui abordar el succeït, alliberant-se d’aquestes emocions paralitzants.
Escoltar les vivències d’altres persones i experimentar que no s’està sol
La teràpia grupal és una modalitat terapèutica que pot resultar de gran ajuda en el procés de sanació. En la pel·lícula es mostren diverses escenes on la protagonista, juntament amb altres persones que també han estat víctimes d’abusos, relaten les seves experiències. Es mostra el grup com un espai segur, on compartir experiències, escoltar les vivències d’altres persones i experimentar que no s’està sol. Des d’ÂngelBlau, insistim en la importància de saber que pots compartir les teves pors en un espai segur, sense ser jutjat/a (el que constitueix un factor imprescindible), per això, a part d’oferir atenció individual, duem a terme els grups de paraula i les teràpies grupals i de suport.
Per a finalitzar, entenem aquesta pel·lícula com una aposta per la visibilització de l’abús sexual infantil, i més concretament, de l’incest. Des d’ÂngelBlau apostem per una societat desperta, responsable i implicada, que no tanqui els ulls, ni miri cap a un altre costat.
