DONES PEDÒFILES
La prevalença de dones pedòfiles, que no abusadores, segons Joyal et al. (2016) se situa entorn del 0,2% amb una mostra de 500 dones al Canadà (tenint en compte la grandària de la mostra, hem de ser acurats en generalitzar). Cal assenyalar que aquest percentatge varia segons els països i depenent la percepció, filtrada per la cultura, que les víctimes tinguin del fet.
Pel que fa a la prevalença de dones abusadores, si agafem la investigació realitzada per López (1994), que es va fer a Espanya a nivell nacional i amb una mostra representativa de ciutats i zones urbanes i rurals, es va poder observar que en el 86,61% dels casos els abusadors eren homes, i el 13,90% dones.
Una altra dada facilitada per Félix López (2019), ens diu que els percentatges solen estar entre el 10% i el 20% de menors abusats per dones.
UNA POSSIBLE HIPÒTESI EXPLICATIVA DES DE L’ENFOC DE GÈNERE
En moltes ocasions, sota l’etiqueta de la “iniciació sexual primerenca”, s’amaguen abusos que comporten violència, i a més poden implicar conseqüències traumàtiques que afecten més tard el desenvolupament psicosexual del/la menor.
Partint d’una explicació des de l’enfoc de gènere, ens trobem que social i culturalment, s’espera dels homes que siguin actius, decidits i proactius. Pel contrari, a les dones se’ls demana que vagin amb compte, que estiguin alerta i es protegeixin. Aquests missatges calen més enllà del sentit literal de les seves premisses, i poden afectar la significació que el nen o la nena facin d’una situació d’abús sexual.
En la pràctica clínica, ens trobem que a les nenes/dones els resulta més fàcil (sense menyscabar totes les dificultats que se solen presentar a l’hora de trencar el silenci davant un abús sexual) significar l’abús com a tal. En canvi, els nens/homes tendeixen a significar-ho com una experiència sexual.
Costa molt acceptar que des del rol actiu i decidit que la societat espera d’ells, puguin col·locar-se en la posició de víctima (passiva i vulnerable).
Però llavors, quin pot ser el risc de significar un abús sexual com una experiència sexual? Que les experiències es repeteixen…d’aquí ve que hi hagi major prevalença d’abusos sexuals comeses per homes que per dones.
El fet de significar un abús com a tal, seria un factor de protecció de cara a evitar repetir l’abús en el futur.
Així mateix, l’abús de dones a menors està invisibilitat, queda ocult sota els rols femenins masclistes associats a les cures i a la maternitat bondadosa, que no contempla que les dones, puguin abusar de la confiança i la proximitat d’un/a menor. En aquest sentit, les mirades estan contaminades i segades, i a l’hora d’identificar un abús (per a això és imprescindible que puguem significar-ho com a tal), costa molt més fer-ho si l’autora és una dona.
CLASSIFICACIÓ DE DONES ABUSADORAS
Mathews proposa la següent classificació de dones abusadores:
- Abusadora mestra/amant: no considera abusiu el seu comportament i considera a l’adolescent com una parella adequada.
- Abusadora predisposada/intergeneracional: sol actuar sola i abusar de menors de la seva pròpia família. La majoria ha estat víctima d’abús en la infància.
- Abusadora coaccionada per un home: accepta participar en l’abús de menors proposat per un home del qual se sent amenaçada.
PER QUÈ S’IDENTIFICA MENYS A LES ABUSADORAS SEXUALS?
Altres dades d’interès, que ens sembla important destacar en aquest article, és que segons les recerques de Finkelhor i Russell, el 5% de les nenes i el 20% dels nens són abusats per dones. Les recerques suggereixen que els abusos sexuals comesos per dones, podrien ser més freqüents i comuns del que s’ha cregut. La menor freqüència d’identificació de les abusadores sexuals pot deure’s a diferents factors:
- Les dones, poden emmascarar els contactes sexualment inapropiats a través d’activitats com banyar, vestir o dormir amb el/la fill/a.
- Les ofenses sexuals de les dones són més incestuoses en la seva naturalesa, i els/as menors són més poc inclinats a explicar l’abús sexual, quan la persona abusadora és algú de qui depenen física i emocionalment.
- En el cas dels homes que han estat víctimes, són més poc inclinats a explicar-ho, influïts per estereotips de masculinitat.
- En general, som menys propensos a sospitar i investigar un abús sexual comes per una dona. Quan un /a menor refereix que ha estat víctima d’abús sexual per part d’una dona, es tendeix a pensar en una mal interpretació de les cures rebudes per part d’ella, o en el cas d’un adult que va ser víctima en la seva infància, es tendeix a creure que els seus records corresponen a fantasies incestuoses.
TOC DE PEDOFÍLIA EN DONES
El TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) de pedofília és un trastorn en el qual la por o pensament recurrent se centra en cometre un abús sexual a un/a menor. És important tenir en compte que les persones que sofreixen aquest trastorn no són pedòfiles, això és, no senten una atracció sexual per els/as menors. Tampoc solen excitar-se sexualment amb ells/as, per la qual cosa no hem de confondre-ho amb la pedofília.
A nivell clínic, a vegades ens trobem que dones que han patit abús sexual infantil, quan van a ser mares o s’aproximen emocionalment al seu desig de ser-ho, els entra una por irracional a cometre un abús sexual cap al seu fill/a, i es pregunten si realment els/as nens/as els atreuen, com saben segur que no cometran mai cap abús, o si faran una cosa inapropiada quan tinguin un/a bebè.
És important entendre la diferència entre una obsessió i una atracció sexual, i diferenciar la pedofília, del TOC de pedofília.
COM A CONCLUSIÓ
Existeixen escasses xifres sobre casos d’abús sexual on la dona és l’autora, i això es deu al fet que hi ha diversos factors que dificulten la seva documentació.
Un d’ells, tal com hem comentat, és el rol de gènere associat a la maternitat que tenen les dones, que de manera natural permet una major proximitat física amb els/as menors (cura, higiene…).
Un altre factor seria cultural, i guarda relació amb la dificultat de significar un abús sexual, quan s’és adolescent i l’agressora és dona. Els valors, la cultura, els estereotips de gènere, influeixen perquè l’abús no se signifiqui com a tal, i quedi com una experiència d’iniciació sexual primerenca.
Segons Aida Leiva, a nivell mundial, es pot parlar que només en el 4-5% dels casos d’abusos sexuals, l’agressora és dona. No obstant això, també assenyala que aquesta és una “xifra negra”, donat el grau d’invisibilitat, ja que, si es realitzen estudis retrospectius, aquest percentatge augmenta significativament fins al 25%.
Per a finalitzar, encara que avui dia existeixen poques dades referent a les dones pedòfiles, i/o abusadores de menors, cal fer un esforç per a visibilitzar el més ocult dins de l’ocult: l’abús sexual infantil perpetrat per dones.
Si creus que podem ajudar-te o tens qualssevol dubte pots trucar-me al 
93 642 53 81, o envia un correus a info@angelblau.com.
Article escrit per la psicòloga Patrícia Bosch (secretaria d’ÂngelBlau)
