Formació impartida el 31 de gener de 2026 · Cicles de Tallers sobre l'Abús Infantil · Organitzat per l'Equip Alastrue
«El llenguatge construeix la nostra realitat. En l’àmbit de la violència sexual infantil, la precisió no és un luxe semàntic: és una eina fonamental de prevenció i protecció.» — Rosa Nolla, psicòloga i referent de l’Associació Àngel Blau
Quan sentim la paraula pedofília als mitjans de comunicació, gairebé sempre s’utilitza com a sinònim de pederàstia. Aquesta confusió no és innocent: alimenta mites, bloqueja la prevenció real i, en última instància, deixa els infants més exposats. En el marc dels Cicles de Tallers sobre l’Abús Infantil, celebrats el 31 de gener de 2026 i organitzats per l’Equip Alastrue, tres entitats de referència en la protecció de la infància —la Fundació Vicki Bernadet, l’Associació Àngel Blau i el centre BARNHAUS— van posar sobre la taula les claus clíniques, educatives, socials i jurídiques d’un tema complex i, massa sovint, mal entès.
En aquest article recollim les aportacions centrals d’aquella jornada, amb especial atenció a la intervenció de la psicòloga Rosa Nolla, referent d’Àngel Blau, que va abordar la distinció entre pedofília i pederàstia des d’una perspectiva clínica, rigurosa i eminentment pràctica per als professionals que treballen amb la infància.
Pedofília i Pederàstia: Dos Conceptes, Dues Realitats
Pedofília: Una Estructura del Desig, No un Acte
La pedofília es defineix, des de la sexologia clínica i els manuals diagnòstics internacionals (DSM-5, CIE-11), com l’atracció eròtica o desig sexual preferent i persistent cap a infants prepuberals. És important entendre, des del principi, que estem parlant d’una estructura psíquica, d’una pulsió, no d’un comportament.
Rosa Nolla va ser molt clara en aquest punt durant la formació:
Tenir una pulsió pedofílica no implica necessàriament executar un abús.
Aquesta afirmació, que pot resultar incòmoda si no s’emmarca correctament, és en realitat la base de la prevenció primària més efectiva que existeix en aquest àmbit. Si normalitzem la idea que una persona amb aquesta pulsió pot —i ha de poder— buscar ajuda professional abans d’arribar a l’acció, estem evitant víctimes. Estem, literalment, protegint nens i nenes.
El gran repte és que l’estigma social associat a la paraula «pedofília» és tan intens que qui experimenta aquest tipus d’atracció difícilment es permet demanar ajuda. La por a la criminalització immediata, la vergonya i la manca d’espais clínics segurs fan que moltes persones amb aquesta estructura de desig quedin sense suport —i, sense suport, el risc de passar a l’acte augmenta.
Aquí és on Àngel Blau té un paper específic i valent: el Grup d’Ajuda per a Persones amb Atracció cap a Menors (GAP), un recurs que acompanya persones que reconeixen en si mateixes aquesta pulsió i volen gestionar-la sense fer mal a ningú. Un espai que salva infants de manera silenciosa i efectiva.
Pederàstia: L'Abús de Poder com a Arma
La pederàstia és una categoria completament diferent. Aquí ja no parlem d’una estructura interna de desig: parlem d’un acte, d’una conducta concreta en la qual un adult exerceix la seva sexualitat sobre un menor, vulnerant de manera radical els drets i la integritat d’aquell infant.
La distinció clau que va aportar Rosa Nolla és la que molts professionals encara troben sorprenent: molts pederastes no són pedòfils.
Sovint, la violència sexual infantil no neix d’una atracció sexual preferent cap als infants, sinó de motivacions molt diferents: la necessitat de poder i control, la manca d’empatia, l’oportunisme, la dominació sobre una persona percebuda com a vulnerable, o el buidat emocional que porta algú a convertir un infant en un objecte d’ús. En aquests casos, l’infant és accessible, és dependent, i és silenciable. El problema no és el desig sexual: és l’abús de poder.
Entendre això és fonamental per a qualsevol professional de la infància, perquè desactiva un dels mites més perillosos que existeixen:
- Mite: «El pederasta és un estrany, un monstre reconeixible, algú que no pot amagar el que és.»
- Realitat: El 70-85% dels casos d’violència sexual infantil és comès per algú proper i de confiança per l’infant: un familiar, un educador, un monitor, un veí.
Si reducim la pederàstia a una qüestió de desig sexual cap a infants —és a dir, si la confondrem exclusivament amb la pedofília— deixem sense radar un percentatge enorme d’agressors que no responen a aquest perfil.
Per Què Aquesta Distinció Canvia la Feina dels Professionals
1. Estratègies d’Intervenció Totalment Diferents
Treballar terapèuticament amb algú que presenta una pulsió pedofílica —i que no ha actuat— no té res a veure amb treballar amb algú que ha exercit la violència. En el primer cas, parlem d’un treball de gestió del desig, d’identificació de situacions de risc, de construcció de recursos interns i de xarxes de suport que previnguin l’acció. En el segon cas, parlem de reparació del dany, de responsabilització, de circuits judicials i de protecció de víctimes.
Confondre els dos perfils equivoca el diagnòstic i, per tant, el tractament.
2. Protecció Real: Ampliar el Radar
Pilar Polo Polo, de la Fundació Vicki Bernadet, va posar l’accent en la importància de no limitar l’alerta als perfils estereotipats. La realitat és que l’violència sexual infantil sovint succeeix dins d’estructures relacionals molt pròximes a l’infant. El professional que sap que un pederasta pot actuar per raons de poder i no per atracció sexual cap a menors té un radar molt més fi per detectar situacions de risc: l’adult controlador, el que imposa silenci, el que cultiva una relació d’hiperconfiança i secret amb un infant.
3. Trencament de l’Estigma com a Eina de Prevenció
La tercera aportació clau de la jornada va ser la que potser resulta més contraintuïtiva: trencar l’estigma de la pedofília com a pulsió és una eina de prevenció, no una normalització de la violència.
Quan la societat equipara automàticament la paraula «pedofília» amb «abús» i «criminalitat, sense matisació alguna, el que aconseguim és que les persones que experimenten aquesta pulsió i no han actuat no puguin accedir a cap espai d’ajuda. Això fa impossible qualsevol intervenció preventiva.
Crear espais clínics segurs, com el GAP d’Àngel Blau, on es pugui parlar de la pulsió de manera confidencial i sense por a la criminalització immediata, és una de les estratègies de protecció de la infància més efectives —i menys visibles— que existeixen.
BARNHAUS: Quan la Protecció és una Cadena de Cures
El tercer bloc de la jornada va anar a càrrec de l’equip de BARNHAUS, representat per Anan Malet, Victoria Corrales, Anna Carranza i Eva Garriga. BARNHAUS és el centre de referència de Barcelona per a l’atenció integral a nens i nenes víctimes de violència sexual i d’altres formes de maltractament greu.
El seu model, basat en l’enfocament de la Child Advocacy House —les anomenades «Cases dels Infants» del model escandinau—, posa en el centre de tot el benestar de la víctima. L’objectiu és que un infant que ha patit abusos pugui explicar el que ha viscut una sola vegada, en un entorn segur i adaptat, sense haver de repetir el relat davant de policies, jutges, psicòlegs i treballadors socials per separat.
En la seva intervenció, l’equip de BARNHAUS va subratllar algunes idees fonamentals per als professionals de la infància:
- Minimitzar la revictimització: Cada vegada que obliguen un infant a repetir el seu relat en condicions inadequades, li fan mal de nou. El protocol de l’entrevista forense únic és una eina de protecció.
- L’infant com a subjecte, no com a prova: El sistema judicial tendeix a tractar l’infant com una font d’evidències. L’enfocament d’atenció centrada en la víctima el recupera com a persona amb drets.
- La coordinació interinstitucional no és opcional: Salut, educació, serveis socials, justícia i entitats del tercer sector han de parlar el mateix idioma i compartir protocols. L’infant no pot ser la víctima de la falta de coordinació dels adults que l’haurien de protegir.
Implicacions Clíniques, Educatives, Socials i Jurídiques
Un dels valors d’aquesta formació va ser la mirada transversal. L’violència sexual infantil no és un problema exclusivament psicològic, ni exclusivament jurídic, ni exclusivament educatiu. És les tres coses alhora i molt més.
En l’àmbit clínic, la distinció entre pedofília i pederàstia obliga a revisar els protocols d’avaluació de risc i els models d’intervenció terapèutica tant amb víctimes com amb agressors. La somatització, la dissociació i el silenci com a simptomatologia del trauma infantil requereixen professionals formats en trauma complex.
En l’àmbit educatiu, els professionals de l’escola i dels serveis educatius son, sovint, els primers que detecten indicadors de maltractament. Saber que la violència rarament té una forma visible i que el pederasta no encaixa amb el prototipus del «pervertit desconegut» és crucial per no deixar passar situacions de risc real.
En l’àmbit social, la prevenció comunitària requereix campanyes i discursos que no alimentin els mites. La confusió lingüística entre pedofília i pederàstia en els mitjans de comunicació genera por indiscriminada envers un perfil fantasma i, paradoxalment, deixa sense vigilància les situacions realment perilloses.
En l’àmbit jurídic, la distinció entre la pulsió (no penalitzable en si mateixa) i l’acte (delicte) és fonamental. Els marcs legals han d’incorporar espais de prevenció i tractament per a persones en risc d’actuar, sense esperar que el dany ja estigui fet.
Factors de Risc i Factors Protectors: El Mapa de la Prevenció
La formació va dedicar un espai específic a identificar els elements que augmenten o redueixen el risc que un infant pateixi violència sexual.
Factors de risc principals:
- Entorns relacionals amb fortes dinàmiques de secret i jerarquia
- Infants amb baixa autoestima o que han patit altres formes de maltractament
- Adults amb accés no supervisat i prolongat a menors
- Manca de formació en protecció infantil en entorns educatius i sanitaris
- Famílies aïllades socialment o amb dinàmiques de dependència emocional extrema
Factors protectors:
- Infants que han rebut educació sexual afectiva i adaptada a l’edat
- Entorns familiars on l’infant sap que pot parlar de qualsevol cosa sense ser jutjat
- Professionals de referència (mestres, pediatres, treballadors socials) formats per detectar indicadors
- Protocols de protecció clars i activats en centres educatius i sanitaris
- Xarxes comunitàries que normalitzen la demanda d’ajuda i trenquen l’aïllament
La prevenció no és un programa puntual. És una cultura.
Àngel Blau i la Formació com a Eina de Canvi
L’Associació Àngel Blau porta anys treballant en un espai que moltes entitats no gosaven ocupar: l’acompanyament de víctimes adultes de violència sexual, el suport a famílies i parelles, la prevenció amb persones en risc d’actuar, i la formació de professionals.
Rosa Nolla, psicòloga de l’associació, és una de les veus més rigoroses i valentes en la divulgació sobre violència sexual infantil a Catalunya. La seva capacitat per aterrar conceptes complexos —com la distinció entre pedofília i pederàstia— en eines pràctiques per a professionals de la salut, l’educació i els serveis socials la converteix en una referència indispensable per a qualsevol equip que treballi en la protecció de la infància.
La participació d’Àngel Blau en els Cicles de Tallers sobre l’Abús Infantil, organitzats per l’Equip Alastrue al costat de la Fundació Vicki Bernadet i BARNHAUS, és una mostra del compromís de l’entitat amb la formació contínua i amb la creació d’espais de coneixement compartit entre professionals.
Conclusió: La Claredat com a Acte de Protecció
La confusió entre pedofília i pederàstia no és un error menor. Té conseqüències reals: bloqueja la prevenció primària, alimenta mites que fan invisible l’agressor real, i impedeix que les persones que podrien demanar ajuda abans d’actuar ho facin.
Diferenciar-les és, en si mateix, un acte de protecció de la infància.
Des d’Àngel Blau, continuem apostant per una formació rigorosa, per un llenguatge precís i per uns espais clínics on es pugui parlar del que és difícil —perquè és exactament aquí, en allò que ningú vol anomenar, on comença la prevenció real.
Si ets professional de la salut, l’educació o els serveis socials i vols aprofundir en aquests continguts, posa’t en contacte amb nosaltres. I si vols saber més sobre el nostre programa GAP o sobre els recursos que oferim, visita la nostra web o escriu-nos directament.
Protegir la infància és responsabilitat de tothom. I comença per entendre bé el que ens enfrontem.
Àngel Blau · Associació sense ànim de lucre especialitzada en l’acompanyament de víctimes de violència sexual, suport a famílies i prevenció. Barcelona.
Article elaborat a partir de la formació «Violència Sexual: Pedofília vs Pederàstia», impartida el 31 de gener de 2026 en el marc dels Cicles de Tallers sobre l’Abús Infantil, organitzats per l’Equip Alastrue.
Si crees que podemos ayudarte o tienes alguna duda, llámanos al ☎ +34 681 87 62 46 , envíanos un correo a info@angelblau.com, o escríbenos en el formulario de contacto que encontrarás en https://angelblau.com/contacto/
