Posar paraules al dolor. Acabar amb el silenci
La persona. La persona és el centre de la nostra acció. Acostar-nos al seu patiment, entendre’l, donar-li forma… Acompanyar, ajudar a créixer, a viure en pau. Tant a víctimes d’abús sexual, com a pedòfils.
Però…tenen quelcom en comú?
Són persones, persones que pateixen, que necessiten posar paraules al dolor, que necessiten trencar el silenci. Un silenci lapidari, que els ha aïllat de la resta, i els ha deixat molt sols/es.
Incomprensió, aïllament, solitud, desesperança, por, vergonya, culpa,…són emocions que comparteixen.
Perquè la persona que va patir abusos sexuals, no és responsable de l’agressió viscuda, de què li arravatessin quelcom, per tota la vida.
Perquè la persona pedòfila, no ha pogut evitar ser-ho, no pot escollir deixar de sentir atracció cap a nens/es, i/o adolescents. Perquè sí pot evitar ser pederasta, sí pot escollir deixar-se acompanyar, i aprendre a gestionar els seus impulsos per evitar abusar de nens/es.
Ambdós/dues necessiten de paraules, que els ajudin a guarir les ferides. Ambdós/dues poden beneficiar-se de trobar-se cara a cara, en un espai de confiança i seguretat, com és el Grup de paraules.
A partir del relat de la víctima, entendre el dolor, el patiment i connectar amb les conseqüències devastadores de patir un abús sexual. Això és fonamental per afavorir la posició d’abstinència del pedòfil.
A partir del relat del pedòfil, entendre el seu patiment, el seu aïllament, la manera de viure la seva atracció sexual cap a nens/es, i/o adolescents. Pedofília no és pederàstia. Resulta de gran ajuda perquè la víctima es desculpabilitzi, i comprengui, de forma vivencial, que no va tenir cap responsabilitat en l’abús sexual patit en la seva infància.
Trobar-se, parlar, entendre, compartir, posar paraules. Dir-ho, és començar a viure.
