Moltes vegades, no diferenciem quan parlem de la pedofília i de la pederàstia, i això, de cap manera ajuda a prevenir els abusos/agressions sexuals contra menors.
Per què és important diferenciar entre pedofília i pederàstia?
Principalment, perquè la primera condició no implica delicte i la segona, sí.
En general, a la societat li costa entendre la pedofília, però en el que tots/es solem estar d’acord és en la importància de prevenir els delictes de pederàstia, i una de les vies, és deixar d’usar els dos conceptes com a sinònims, perquè fent-ho, augmenta el risc que persones pedòfiles esdevinguin pederastes, ja que es pot produir l’efecte Pigmalió, també conegut com la profecia auto-complidora.
Això consisteix que si la persona pensa que la societat no veu cap diferència entre ell i un pederasta, hi ha més risc que s’acabi convertint en un d’ells.
- La pedofília es refereix a les persones que senten atracció sexual cap a menors d’11 anys aproximadament.
- La pedohebefília, correspon a una atracció cap a menors d’entre 11 i 14 anys.
- La pedoefebofília implica una atracció cap a adolescents d’entre 15 i 18-19 anys.
Tanmateix, és important tenir en compte que moltes vegades no importa tant el rang d’edat en l’atracció, com l’aparença en el desenvolupament.
Tots els/les menors poden ser del mateix sexe o del sexe contrari, i fins i tot de vegades els pedòfils també poden sentir atracció sexual cap a persones adultes.
La pedofília no s’escull
La pedofília no s’escull, i moltes de les persones pedòfiles saben que no volen fer mal a cap menor, encara que això igualment els causa un profund malestar i molta culpa, i per aquest motiu els costa molt demanar ajuda, però és de vital importància que puguin arribar a fer-ho sobretot per evitar que puguin cometre delictes sexuals, i perquè aprenguin a gestionar les seves emocions i la culpa que els genera aquest desig cap a menors.
Molts pederastes no són pedòfils
La pederàstia és el fet d’abusar sexualment d’un/a menor, inclòs el visionat, la producció i/o comercialització d’imatges d’explotació sexual infantil (o pornografia infantil).
Molts pederastes no són pedòfils i cometen abusos igualment, utilitzen el/la menor com a objecte sexual, aprofitant-se del poder que tenen, són persones plenament conscients i responsables dels seus actes, i per tant, imputables judicialment.
Diferència entre pederasta situacional i presencial
Principalment, es parla de dos tipus de pederastes, del situacional, que no té una preferència concreta per un tipus de víctima, i aprofita les oportunitats que té per cometre abusos. Sovint són homes que poden establir relacions de parella. És el tipus de pederasta que més tendeix a agredir en l’entorn familiar.
L’altre tipus de pederasta és el presencial, que en general busca unes característiques determinades en els menors per satisfer els seus desitjos.
No criminalitzar el pedòfil confonent-lo amb el pederasta no només permet ajudar millor aquestes persones, sinó que també ens col·loca en un millor lloc en la prevenció de l’abús sexual en la infància.
