Skip to main content
search
0

Per començar, considerem oportú definir què és un TCA i què significa haver patit ASI. Mitjançant aquest article ens agradaria poder donar una explicació sobre l’alt percentatge de persones que han estat sexualment abusades durant la seva infància i que tenen major probabilitat de desenvolupar un TCA i, més concretament, bulímia nerviosa.

 

Definició de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA):

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM-5, per les seves sigles en anglès (APA, 2013), aquests “es caracteritzen per una alteració persistent en l’alimentació, o en el comportament relacionat amb l’alimentació, que porten a una alteració en el consum o en l’absorció dels aliments i que causa un deteriorament significatiu de la salut física o del funcionament psicosocial”.

 

Definició d’Abús Sexual Infantil (ASI):

Segons estudis realitzats, el ASI afecta al 20% de la població, dels quals el 44% no es limita a un cas aïllat (OMS, 2020). A més, és important saber diferenciar el ASI de la violació i l’agressió sexual, ja que moltes vegades podem confondre aquests conceptes o barrejar-los entre si.

L’abús sexual infantil o ASI es classifica dins del maltractament infantil i inclou activitats o interaccions sexuals entre un adult i un/a persona menor. El ASI també inclou qualsevol tipus de forma de contacte físic amb o sense accés carnal, i pot constar de: penetració vaginal, anal o oral, a més de carícies, manipulació psicològica o xantatge.

 

Com poden afectar els abusos sexuals infantils (ASI) a les persones que els pateixen?

Segons la revisió bibliogràfica realitzada per Pereda (2009), existeixen múltiples conseqüències psicològiques d’haver patit abús sexual infantil, entre elles: problemes emocionals, cognitius, de relació (amb les altres persones) i problemes de conducta (entre els quals s’inclouen els TCA), així com també trastorns d’ansietat, depressius o fins i tot d’abús de substàncies.

Com hem afirmat amb anterioritat, la bulímia és el TCA més comú, ja que existeix una fartanera (“atracón”) prèvia. Quan una fartanera ocorre, sol anar relacionat amb la pèrdua de control i sol entendre’s com una manera de compensació.

 

Per què una persona que ha sofert *ASI sol desenvolupar aquest tipus de trastorn alimentari?

Mambrú Tavarez (2009) comenta que els TCA en si poden tenir una funció de protecció de fets estressants, cobrint aquesta preocupació per l’alimentació i el pes, “la seva lluita per controlar el menjar és una manera d’ignorar els efectes nocius de l’abús”.

I, de fet, Rodríguez, I. et al. (2012), els TCA que més es donen en persones que han patit ASI són la bulímia nerviosa (es caracteritza per dur  a terme una conducta compensatòria després d’ingerir una quantitat excessiva d’aliments/calories, ja sigui mitjançant el vòmit provocat o els laxants) i la fartanera (caracteritzat per la ingesta excessiva de menjar que sol anar relacionada amb la pèrdua de control), a més de l’obesitat, encara que aquesta no forma part dels TCA pròpiament.

A més, la mateixa autora afirma que existeix un alt percentatge de persones que han estat sexualment abusades durant la seva infància i per això tenen una major probabilitat de desenvolupar un Trastorn de la Conducta Alimentària, més concretament, bulímia nerviosa.

TaL com afirma Cowden (2020) l’existència d’un abús emocional pot resultar en que una persona pugui presentar problemes per a expressar emocions i per això tendeixi a allunyar-se d’elles en lloc d’aprendre a lidiar amb elles. Com a conseqüència, el subjecte tendeix a la impulsivitat i per aquesta raó menjar amb ansietat, atracar-se o inclús purgar-se poden entendre’s com aquella forma en la qual el subjecte afronta o escapa d’aquelles emocions doloroses. Al veure que així ells mateixos poden allunyar-se del dolor produït pel fet d’haver estat abusats el comportament es reforça i alhora es perpetua.

 

Què puc fer si he patit ASI i crec que pateixo un TCA?

El fet d’haver patit ASI i haver desenvolupat un TCA pot tenir molts efectes negatius psicològics en la persona. Aquest fet pot impossibilitar que el subjecte pugui descobrir i posar nom a les emocions que en aquest moment sent, dificultant així la identificació de l’arrel del problema alimentari que pateix. És per això, que des d’ Ângel Blau volem oferir suport a totes aquelles persones que puguin estar passant per aquesta situació. Creiem important brindar l’oportunitat que aquelles persones que pateixe el malestar i les conseqüències dels abusos sexuals infantils puguin trencar el silenci perquè puguin sentir-se alliberades.

Des de la nostra associació considerem essencial enfrontar la problemàtica des d’un abordatge multidisciplinari. Per això, comptem amb un equip especialitzat així com una àmplia xarxa de contactes que poden ajudar-te a deixar de patir les conseqüències d’aquests abusos mitjançant un tractament personalitzat i integral.

A més, tenint en compte les conseqüències per a la pròpia salut, és important buscar un suport professional adequat, quan una situació com aquesta succeeix. Així com creiem que és important que busquis el suport de la família i/o entorn social, ja que aquests poden reduir l’impacte i les conseqüències negatives.

 

Podem ajudar-te, no estàs sol/a.

 

Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte pots trucar-nos al ☎ 93 642 53 81 ,o envia’ns un correu a info@angelblau.com.

 

Article escrit pel psicòlog Joaquim Almeda (vicepresident d’ÂngelBlau) i la psicòloga Berta Valentín (voluntària d’ÂngelBlau)

 

Bibliografia
López, Y. R., Gigato, B. A. A., & Alvarez, I. G. (2012). Consecuencias psicológicas del abuso sexual infantil. Eureka (Asunción) en Línea, 9(1), 58-68.
Beltran, N. P. (2009). Consecuencias psicológicas iniciales del abuso sexual infantil. Papeles del psicólogo, 30(2), 135-144.

Leave a Reply