COM HA DE TRACTAR-SE LA PEDOFÍLIA: TRENCANT MITES

Existeix en l’esfera pública un debat sobre com hauria de ser l’abordatge de la pedofília i com haurien de ser tractades aquelles persones que senten una atracció sexual per els/les menors d’edat.

Abans d’exposar els resultats de diferents intervencions, hem de recordar que pedofília no significa pederàstia: mentre que els/les pedòfils/es senten una atracció sexual per els/les menors, això no implica que hagin de passar a l’acte; en canvi, el concepte de pederasta defineix aquelles persones que sí han abusat d’un/a menor. No obstant això, és difícil trobar estudis on s’analitzi únicament persones amb inclinacions pedòfiles, motiu pel qual moltes recerques tenen com a objecte d’estudi pedòfils/es que han passat a l’acte; tot i això, aquesta no és la concepció que tenim en Àngel Blau sobre les persones amb aquesta inclinació.

A vegades, observem com la població aposta per opcions com la incapacitació i la castració química per al tractament de pedòfils/ds sense diferenciar-los de els/les pederastes: d’aquest pensament s’extreu la concepció que les persones amb tendències pedòfiles són incapaces de controlar el seu impuls sexual, motiu pel qual l’única via per a protegir els i les menors és acabar amb el seu desig sexual, incapacitar-los/as o allunyar-los/les de la societat.

Cal reconèixer que els resultats d’algunes recerques fetes sobre aquest tema suggereixen que el tractament hormonal té efectes positius en la disminució del desig i les fantasies sexuals, tant d’agressors sexuals com de persones amb inclinacions pedòfiles (Riberes Guitérrez, 2018; Suárez Moreno, Cavaller Ñopo, Huamán Sánchez, Reis Puma, 2018). El problema d’aquesta mena d’intervenció és que no dota als usuaris d’estratègies d’afrontament ni tracta problemàtiques com el sentiment de solitud o la baixa autoestima. A més, aquests tractaments amb anti-andrògens solen comportar efectes secundaris com a guany de pes, depressió, cefalea, entre altres. A vegades s’ha reportat que, en finalitzar el tractament hormonal, aquestes fantasies tornen a aparèixer.

 ELS BENEFICIS DE LA INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

No obstant això, si ampliem la perspectiva, podem ser conscients que, malgrat que la pedofília és una condició que no pot eliminar-se, és possible viure una vida plena sense risc de causar mal a un/a menor sense necessitat de sotmetre’s a una teràpia hormonal: són els avantatges que ofereix la intervenció terapèutica.

En el cas d’aquests tipus d’intervenció, l’objectiu no és acabar amb el desig sexual, sinó que el/la pacient accepti la seva preferència sexual i es faci responsable dels seus actes, amb la fi última de prevenir la comissió d’un delicte o la reincidència, en aquells casos on s’ha passat a l’acte en el passat. En aquests casos, és especialment important desenvolupar la capacitat per a controlar impulsos i la identificació de situacions de risc (Riberes Guitérrez, 2018).

Malgrat que no existeixen recerques concretes sobre l’eficàcia d’aquesta mena d’intervenció en persones amb una inclinació pedòfila, en casos de pederàstia sí que existeixen diferents estudis citen una disminució de la taxa de reincidència de fins al 60% i destaquen que aquest tipus de teràpia presenta resultats significativament superiors a la resta d’intervencions (Trabazo i Astor, 2009; Rodó Illescas, 2006).

LA NECESSITAT DEL TREBALL CORPORAL

A més, des d’Àngel Blau considerem que no podem oblidar la importància que té l’ajudar el/la pedòfil/a a desenvolupar una sexualitat sana. Aquests/es pacients, en general, viuen una sexualitat molt centrada en els genitals i, en moltes ocasions, compulsiva. A nivell sexual, amb l’única part del cos que es relacionen és amb el seu penis, oblidant gairebé per complet la resta del cos. Ampliant els coneixements sobre la sexualitat conscient, una sexualitat més present, connectada totalment amb el cos, sense objectius i modificant el focus del desig, podem ajudar a millorar la relació que té amb ell/a mateix/a i amb la seva sexualitat.

En el cas dels/les pedòfils/es el desig procedeix, en general, de les fantasies i això els/les condueix, en moltes ocasions, a consumir material d’explotació sexual infantil (MESI). Per això, un dels objectius del treball corporal, consisteix a aconseguir que el desig procedeixi de la connexió amb el seu propi cos, amb el plaer que li provoca sentir el seu cos en múltiples dimensions. En aquest sentit, el treball corporal resulta extraordinàriament eficaç i beneficiós per a crear aquesta connexió íntima amb ells/es mateixos/es.

Àngel Blau I EL GRUP DE PARAULES

Des d’Àngel Blau, creiem que aquelles persones que presenten una atracció sexual cap a menors no tenen per què suposar, necessàriament, un perill per als nens i nenes que els/les envolten, perquè són capaces de controlar el seu impuls sexual. A més, considerem que aquestes persones poden i mereixen viure lliurement en societat sense que les seves inclinacions sexuals els aïllin o condemnin a una vida de sofriment.

Malgrat que aquesta condició no es tria i, per tant, no pot veure’s modificada, sí que pot canviar-se la manera com es viu i el malestar que provoca. Som conscients que, darrere de l’estereotip de pedòfil/a, s’amaguen persones que, en la majoria de casos, tenen clar que no volen causar malament a cap nen/a i viuen amb molt de malestar la seva condició, especialment amb molta solitud i culpabilitat.

Per aquest motiu, treballem amb una metodologia innovadora que ha demostrat tenir grans resultats: els grups de paraules, espais lliures de judicis on pedòfils/as i víctimes es troben i exposen el seu testimoniatge, pensaments i emocions amb total llibertat. Segons els i les participants, el grup de paraules és de gran ajuda per a els/les pedòfils/es, perquè permeten que aquests/es empatitzin amb les víctimes i es reafirmin en la seva voluntat de mai danyar a un/a menor; de la mateixa manera, permet a aquells/es que han comès abusos demanar perdó a les víctimes. Aquestes trobades solen tenir un efecte catalitzador en els seus participants.

ELS BENEFICIS DEL GRUP DE PARAULES

Així, ens agradaria presentar-vos el testimoniatge del Fred, un pedòfil abstinent que, gràcies a la seva participació en els grups de paraules a França, ha aconseguit acceptar la seva condició i reafirmar-se en la seva decisió de mai danyar a un/a nen/a:

Quan vaig participar en els grups de paraules de L’Ange Bleu, em va sorprendre agradablement observar l’alleujament i el consol que el meu testimoniatge va aportar als presents, tant a víctimes com a pedòfils. Alliberar-me dels meus dimonis i fantasies no va ser només una catarsi personal, sinó també una acció reparadora i reveladora per a tots els presents.

De seguida vaig voler continuar en aquest procés (…). Compartir i intercanviar les nostres experiències amb els altres participants en els grups de paraules em va permetre recuperar el meu equilibri i la meva identitat. He acceptat qui sóc. Ja no tinc por de fer-li mal a ningú. Ara sé que puc ser una energia positiva en aquest món.

Testimonis com els del Fred poden trobar-se en el llibre El final del silenci: La pedofília: un enfocament diferent, que estem publicant i en poc temps podreu adquirir.

La pedofília no té per què definir la teva existència: és possible viure una vida plena en societat i mai danyar a un/a menor, però per a això és imprescindible posar paraules a allò que se sent.

Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte pots telefonar-nos al ☎ 93 642 53 81, o envia’ns un correu a info@angelblau.com.

ARTICLE ESCRIT PER LA CRIMINÒLOGA LAURA RUIZ (VOLUNTÀRIA A Àngel Blau) AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA PSICÒLOGA ROSA NOLLA (PRESIDENTA D’Àngel Blau) I LA PSICÒLOGA RUTH RAVENTÓS (PSICÒLOGA D’Àngel Blau)

Bibliografia

• Riberas Gutiérrez, M. (2018). ¿La pederastia se cura? Revisión de tratamientos y eficacia. (Treball de Fi de Grau).

• Suárez Moreno, V., Caballero Ñopo, P., Huamán Sánchez, K., Reyes Puma, N. (2018). Terapia hormonal para agresores sexuales con desórdenes parafílicos. AN Facultad de Medicina, 79(3), p. 233-237.

• Redondo Illescas, S. (2006). ¿Sirve el tratamiento para rehabilitar a los delincuentes sexuales? Revista Española de Investigación Criminológica, 6(4).

• Trabazo, V y Azor, F. (2009). La pedofilia: Un problema clínico, legal y social. EduPsykhé: Revista de Psicología y Educación, 8(2), 195-219.