EL INCESTO: TABÚ DENTRO DE LOS TABÚES

L’INCEST: EL TABÚ DINS DELS TABÚS

La importància de diferenciar entre pedofília i pederàstia

Aquest article girarà en torn a un tema tabú, dins dels tabús: l’incest.

Per començar, és necessari diferenciar entre els termes pedofília i pederàstia. És molt important tenir clara la diferència, ja que aquesta és fonamental. En el cas de la pederàstia, s’arriba a cometre un abús o agressió sexual a un/a menor. En canvi, en el cas de la persona pedòfila, es sent una inclinació sexual cap a un nen/a, però no implica haver comés un delicte.

Així mateix, una persona pot ser pederasta sense ser pedòfila, i de la mateixa manera, un pedòfil no ha de per què ser pederasta.

En general, en l’imaginari col·lectiu, hi ha una tendència a pensar que, en la majoria de casos d’abús sexual infantil (ASI a partir d’ara), el pederasta que comet els actes és un desconegut per al/a la menor. En realitat, això no és així en un alt percentatge; s’estima que, aproximadament, un 80% dels abusos i agressions sexuals es donen dins del cercle íntim del/la menor, on, en teoria, hauria d’estar més protegit/da (Marco, 2018).

L’incest, un tema tabú

A continuació, ens centrarem en l’ASI intrafamiliar, o el que és el mateix, l’incest. Aquest està prohibit en gairebé tot el món, i parlar d’ell és un tabú universal. La realitat és que es dóna més del que imaginem. En concret, l’incest pare-filla és el menys freqüent, però és el que més conseqüències traumàtiques sol tenir en la família, així com retret social. El tipus d’incest més habitual es dóna entre germans.

L’incest pot tenir lloc durant un llarg període de temps, i és per això que augmenta el perill que aquest es perpetuï, perquè es dóna en el nucli més íntim de la família i, encara que és molt difícil determinar els casos d’incest que hi ha en l’actualitat, s’estima que és més freqüent del que es creu (Echeburua & Subijana, 2008).

L’ASI intrafamiliar, pot donar-se sense que l’adult que abusa experimenti una inclinació sexual cap al nen/a, el que ens portarà a parlar de les famílies disfuncionals. És fonamental no entendre l’ASI com una qüestió únicament relacionada amb la sexualitat del/ de l’agressor/a, sinó que pot ser degut a un abús de poder. Aquest es pot explicar per diferents factors, com l’asimetria fruit de la diferència d’edat, la qual a la vegada determina moltes altres asimetries: anatòmica, en el desenvolupament, en les habilitats socials, entre d’altres… Així doncs, en l’ASI intrafamiliar, s’observen molts casos de pederastes no pedòfils.

Famílies disfuncionals

En quant a les famílies disfuncionals, la família disfuncional és aquella que no pot cobrir les necessitats bàsiques, com, per exemple, afectives i/o psicològiques en la seva família. En diversos estudis s’ha demostrat que les famílies disfuncionals suposen un factor de risc que augmenta la probabilitat que es produeixi un ASI intrafamiliar. Per exemple, estudis comparatius entre famílies funcionals i disfuncionals, com el de Madonna, P. en 1991, o el de Howes, P. i col·legues, en l’any 2000, afirmen que la majoria de famílies incestuoses són disfuncionals; el fet d’haver negligència, poca disponibilitat emocional per part dels pares, menor claredat en la definició de rols i, que, a més, recolzen i mantenen conductes incestuoses al tenir un sistema de creences rígid, entre d’altres factors.

La reacció de la família davant el succés

Finalment, quan es dóna un ASI intrafaamiliar, o incest, un altre dels problemes associats és la reacció de la família davant del succés. Segons el tipus de família, les reaccions poden ser molt diferents:

  • Negació del fet: es basa en refusar l’existència d’un succés. Això és degut a que el fet és massa impactant per a la persona, es per això que es nega que ha ocorregut, per tal de preservar l’estabilitat psicològica.
  • Culpabilització: creure que podria no haver passat si s’hagués fet alguna cosa abans, o bé creure que és culpa d’un/a mateix/a que l’ASI hagi ocorregut.
  • Tabú: encara que el recolzament social és fonamental per a superar una situació d’ASI, si es té un sistema de creences molt rígid, se seguirà mantenint el secret de l’ASI intrafamiliar per ser una conducta moralment inacceptable per la societat. En algunes situacions, es perpetuarà la conducta d’ASI en la família amb l’objectiu de no denunciar i fer públic el fet.
  • Racionalització: aquest és un mecanisme de defensa psicològic que crea excuses acceptables per a conductes que produeixen ansietat. Al descobrir una situació d’ASI en la família, la persona pot arribar a “justificar” la situació amb excuses com, per exemple: ho va fer perquè estava begut/da, el/la nen/a és molt seductor/a i ho estava buscant, etc.

A més, algunes de les dificultats que poden arribar a confrontar els/les integrants de la família, en relació a la societat són:

  • El rebuig social davant del fet.
  • Enfrontar-se a aquells membres de la família que no es creuen que l’abús ha ocorregut, i que segueixen mantenint relació amb l’agressor.
  • La pèrdua d’amistats i familiars, entre d’altres.

Respectar el procés de recuperació i un recolzament social, son clau

Dins del món dels ASI, l’incest és un dels abusos més desconeguts, més tabú, sobre el que més costa trencar el silenci. Trencar el silenci d’un incest pot implicar trencar una família, i sostenir les emocions que això comporta no és gens fàcil. Per això, s’ha de poder respectar el procés de recuperació de la persona que ha patit incest, ja que cada procés és únic, i acompanyar-la en els seus temps, en les seves decisions… És per això que tenir un adequat recolzament social, davant la revelació d’un ASI, és un factor determinant per al procés de recuperació.

Emocions com la por, la vergonya, la culpa, la ira… fins i tot l’amor, juguen un paper clau que s’ha de poder dilucidar en cada ASI, però en especial, en l’escenari de l’ASI intrafamiliar. Començar a posar llum en un tema tan delicat i complex alhora, és un inici.

 

Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte, pots trucar-nos al ☎  93 642 53 81, o enviar-nos un correu a info@angelblau.com.

Article escrit per la psicòloga Patrícia Bosch (Secretària Àngel Blau) i la psicòloga Mar Alarcón (voluntària a Àngel Blau)
Echeburúa, E., Subijana, I. (2008). Guía de buena práctica psicológica en el tratamiento judicial de niños abusados sexualmente. International Journal of Clinical and Health Psychology.
Howes, P. W., Cicchetti, D., Toth, S. L., & Rogosch, F. A. (2000). Affective, organizational, and relational characteristics of maltreating families: A system’s perspective. Journal of family psychology, 14(1), 95.
Madonna, P., Van Scoyk, S., Jones, D. (1991). Family interactions within incest and nonincest families. American Journal Psychiatry, 148, 46-49.
Marco, F. P. M., (2018). El abuso sexual intrafamiliar. El agresor sexual como pariente o familiar de la víctima. El incesto. Anales: Anuario del centro de la UNED de Calatayud, (24), 129-141.
Carrito de compra