fbpx
0

La importancia de diferenciar entre pedofilia y pederastia

Este artículo girará en torno a un tema tabú, dentro de los tabúes: el incesto.

Para empezar, es necesario diferenciar entre los términos pedofilia y pederastia. Es muy importante tener clara la diferencia, puesto que esta es fundamental. En el caso de la pederastia, se llega a cometer un abuso o agresión sexual a un/a menor. En cambio, en el caso de la persona pedofilia, se siente una inclinación sexual hacia un/a niño/a, pero no implica haber cometido un delito.

Asimismo, una persona puede ser pederasta sin ser pedófila, y de la misma manera, un pedófilo no tiene por qué ser pederasta.

En general, en el imaginario colectivo, se tiende a pensar que, en la mayoría de casos de abuso sexual infantil (a partir de ahora ASI), el pederasta que comete los actos es un desconocido para el/la menor. En la realidad, esto no es así en un alto porcentaje; se estima que, aproximadamente, un 80% de los abusos y agresiones sexuales son cometidos dentro del círculo íntimo del/la menor, dónde paradójicamente debería estar más a salvo (Marco, 2018).

El incesto, un tema tabú

A continuación, nos vamos a centrar en el ASI intrafamiliar, o lo que es lo mismo, el incesto. Este está prohibido casi en todo el mundo, y hablar de ello es un tabú universal. La realidad es que se da más de lo que imaginamos. En concreto, el incesto padre-hija es el menos frecuente, pero es el que más consecuencias traumáticas suele tener en la familia, así como reproche social. El tipo de incesto más habitual es entre hermanos.

El incesto puede darse durante un largo periodo de tiempo, ahí es donde aumenta el peligro de que este se perpetúe, puesto que se da en el seno familiar y aunque es muy difícil determinar los casos de incesto que hay en la actualidad, se estima que es más frecuente lo de que se cree (Echeburua & Subijana, 2008).

El ASI intrafamiliar, puede darse sin que el adulto que abusa experimente una inclinación sexual hacia el/la niño/a, lo que nos llevará a hablar de las familias disfuncionales. Es fundamental no entender el ASI como una cuestión únicamente concerniente a la sexualidad del/de la agresor/a, sino que puede ser debido a un abuso de poder. Este se puede explicar por diferentes factores, como la asimetría fruto de la diferencia de edad, la cual a su vez determina muchas otras asimetrías: anatómica, en el desarrollo, en habilidades sociales, entre otras… Así pues, en el ASI intrafamiliar, se observan muchos casos de pederastas no pedófilos.

Familias disfuncionales

En cuanto a las familias disfuncionales, la familia disfuncional es aquella que no puede cubrir las necesidades básicas, como, por ejemplo, afectivas y/o psicológicas en su familia. En varios estudios se ha demostrado que las familias disfuncionales suponen un factor de riesgo que aumenta la probabilidad de que se dé un ASI intrafamiliar. Por ejemplo, estudios comparativos entre familias funcionales y disfuncionales, como el de Madonna, P. en 1991, o el de Howes, P. y colegas, en el año 2000, afirman que la mayoría de familias incestuosas son disfuncionales; al haber negligencia, poca disponibilidad emocional por parte de los padres, menor claridad en la definición de roles y, que, además, apoyan y mantienen las conductas incestuosas al tener un sistema de creencias rígido, entre otros factores.

La reacción de la familia ante el suceso

Finalmente, cuando se da ASI intrafamiliar, o incesto, otro de los problemas acaecidos es la reacción de la familia ante el suceso. Dependiendo de la familia, las reacciones pueden ser muy distintas:

  • Negación del hecho ocurrido: se basa en rechazar la existencia de un suceso. Esto es debido a que el hecho es demasiado impactante para la persona, así que se niega que ha ocurrido para preservar la estabilidad psicológica.
  • Culpabilización: creer que se podría haber prevenido si se hubiera hecho algo antes o bien creer que es culpa de uno/a mismo/a que el ASI haya ocurrido.
  • Tabú: aunque el apoyo social y familiar es fundamental para superar una situación de ASI, si se tiene un sistema de creencias muy rígido, se seguirá manteniendo el secreto del ASI intrafamiliar por ser una conducta moralmente inaceptable por la sociedad. En algunas situaciones, se perpetuará la conducta de ASI en la familia con tal de no denunciar y hacer público lo ocurrido.
  • Racionalización: este es un mecanismo de defensa psicológico que crea escusas aceptables para conductas que producen ansiedad. Al descubrir una situación de ASI en la familia, la persona puede llegar a “justificar” la situación con escusas como, por ejemplo: lo hizo porque estaba borracho/a, el/la niño/a es muy seductor/a y lo estaba buscando, etc.

Además, algunas de las dificultades que pueden llegar a enfrentar los/as integrantes de la familia, con respecto a la sociedad son:

  • El rechazo social ante el suceso.
  • Enfrentarse a aquellos miembros de la familia que no creen que el abuso ocurrió y que siguen manteniendo relación con el agresor.
  • La pérdida de amistades y familiares, entre otros.

Respetar el proceso de sanación y un buen apoyo social, son clave

Dentro del mundo de los ASI, el incesto es uno de los abusos más desconocidos, más tabú, sobre el que más suele costar romper el silencio. Romper el silencio de un incesto puede implicar romper una familia, y sostener las emociones que eso conlleva no es nada fácil. Por eso, hay que poder respetar el proceso de sanación de la persona que ha sufrido incesto, ya que cada proceso es único, y acompañarla en sus tiempos, en sus decisiones… Es por eso que tener un adecuado apoyo social, ante la revelación de un ASI, es un factor determinante para el proceso de recuperación.

Emociones como el miedo, la vergüenza, la culpa, la ira…e incluso el amor, juegan un papel clave que hay que poder desentramar en cada ASI, pero en especial, en el escenario del ASI intrafamiliar. Empezar a arrojar luz es un inicio.

Si crees que podemos ayudarte o tienes cualquier duda puedes llamarnos al ☎  93 642 53 81, o envíanos un correo a info@angelblau.com.

Artículo escrito por la psicóloga Patrícia Bosch (Secretària ÂngelBlau) y la psicóloga Mar Alarcón (voluntaria en ÂngelBlau)
Echeburúa, E., Subijana, I. (2008). Guía de buena práctica psicológica en el tratamiento judicial de niños abusados sexualmente. International Journal of Clinical and Health Psychology.
Howes, P. W., Cicchetti, D., Toth, S. L., & Rogosch, F. A. (2000). Affective, organizational, and relational characteristics of maltreating families: A system’s perspective. Journal of family psychology14(1), 95.
Madonna, P., Van Scoyk, S., Jones, D. (1991). Family interactions within incest and nonincest families. American Journal Psychiatry, 148, 46-49.
Marco, F. P. M., (2018). El abuso sexual intrafamiliar. El agresor sexual como pariente o familiar de la víctima. El incesto. Anales: Anuario del centro de la UNED de Calatayud, (24), 129-141.

La importància de diferenciar entre pedofília i pederàstia

Aquest article girarà en torn a un tema tabú, dins dels tabús: l’incest.

Per començar, és necessari diferenciar entre els termes pedofília i pederàstia. És molt important tenir clara la diferència, ja que aquesta és fonamental. En el cas de la pederàstia, s’arriba a cometre un abús o agressió sexual a un/a menor. En canvi, en el cas de la persona pedòfila, es sent una inclinació sexual cap a un nen/a, però no implica haver comés un delicte.

Així mateix, una persona pot ser pederasta sense ser pedòfila, i de la mateixa manera, un pedòfil no ha de per què ser pederasta.

En general, en l’imaginari col·lectiu, hi ha una tendència a pensar que, en la majoria de casos d’abús sexual infantil (ASI a partir d’ara), el pederasta que comet els actes és un desconegut per al/a la menor. En realitat, això no és així en un alt percentatge; s’estima que, aproximadament, un 80% dels abusos i agressions sexuals es donen dins del cercle íntim del/la menor, on, en teoria, hauria d’estar més protegit/da (Marco, 2018).

L’incest, un tema tabú

A continuació, ens centrarem en l’ASI intrafamiliar, o el que és el mateix, l’incest. Aquest està prohibit en gairebé tot el món, i parlar d’ell és un tabú universal. La realitat és que es dóna més del que imaginem. En concret, l’incest pare-filla és el menys freqüent, però és el que més conseqüències traumàtiques sol tenir en la família, així com retret social. El tipus d’incest més habitual es dóna entre germans.

L’incest pot tenir lloc durant un llarg període de temps, i és per això que augmenta el perill que aquest es perpetuï, perquè es dóna en el nucli més íntim de la família i, encara que és molt difícil determinar els casos d’incest que hi ha en l’actualitat, s’estima que és més freqüent del que es creu (Echeburua & Subijana, 2008).

L’ASI intrafamiliar, pot donar-se sense que l’adult que abusa experimenti una inclinació sexual cap al nen/a, el que ens portarà a parlar de les famílies disfuncionals. És fonamental no entendre l’ASI com una qüestió únicament relacionada amb la sexualitat del/ de l’agressor/a, sinó que pot ser degut a un abús de poder. Aquest es pot explicar per diferents factors, com l’asimetria fruit de la diferència d’edat, la qual a la vegada determina moltes altres asimetries: anatòmica, en el desenvolupament, en les habilitats socials, entre d’altres… Així doncs, en l’ASI intrafamiliar, s’observen molts casos de pederastes no pedòfils.

Famílies disfuncionals

En quant a les famílies disfuncionals, la família disfuncional és aquella que no pot cobrir les necessitats bàsiques, com, per exemple, afectives i/o psicològiques en la seva família. En diversos estudis s’ha demostrat que les famílies disfuncionals suposen un factor de risc que augmenta la probabilitat que es produeixi un ASI intrafamiliar. Per exemple, estudis comparatius entre famílies funcionals i disfuncionals, com el de Madonna, P. en 1991, o el de Howes, P. i col·legues, en l’any 2000, afirmen que la majoria de famílies incestuoses són disfuncionals; el fet d’haver negligència, poca disponibilitat emocional per part dels pares, menor claredat en la definició de rols i, que, a més, recolzen i mantenen conductes incestuoses al tenir un sistema de creences rígid, entre d’altres factors.

La reacció de la família davant el succés

Finalment, quan es dóna un ASI intrafaamiliar, o incest, un altre dels problemes associats és la reacció de la família davant del succés. Segons el tipus de família, les reaccions poden ser molt diferents:

  • Negació del fet: es basa en refusar l’existència d’un succés. Això és degut a que el fet és massa impactant per a la persona, es per això que es nega que ha ocorregut, per tal de preservar l’estabilitat psicològica.
  • Culpabilització: creure que podria no haver passat si s’hagués fet alguna cosa abans, o bé creure que és culpa d’un/a mateix/a que l’ASI hagi ocorregut.
  • Tabú: encara que el recolzament social és fonamental per a superar una situació d’ASI, si es té un sistema de creences molt rígid, se seguirà mantenint el secret de l’ASI intrafamiliar per ser una conducta moralment inacceptable per la societat. En algunes situacions, es perpetuarà la conducta d’ASI en la família amb l’objectiu de no denunciar i fer públic el fet.
  • Racionalització: aquest és un mecanisme de defensa psicològic que crea excuses acceptables per a conductes que produeixen ansietat. Al descobrir una situació d’ASI en la família, la persona pot arribar a “justificar” la situació amb excuses com, per exemple: ho va fer perquè estava begut/da, el/la nen/a és molt seductor/a i ho estava buscant, etc.

A més, algunes de les dificultats que poden arribar a confrontar els/les integrants de la família, en relació a la societat són:

  • El rebuig social davant del fet.
  • Enfrontar-se a aquells membres de la família que no es creuen que l’abús ha ocorregut, i que segueixen mantenint relació amb l’agressor.
  • La pèrdua d’amistats i familiars, entre d’altres.

Respectar el procés de recuperació i un recolzament social, son clau

Dins del món dels ASI, l’incest és un dels abusos més desconeguts, més tabú, sobre el que més costa trencar el silenci. Trencar el silenci d’un incest pot implicar trencar una família, i sostenir les emocions que això comporta no és gens fàcil. Per això, s’ha de poder respectar el procés de recuperació de la persona que ha patit incest, ja que cada procés és únic, i acompanyar-la en els seus temps, en les seves decisions… És per això que tenir un adequat recolzament social, davant la revelació d’un ASI, és un factor determinant per al procés de recuperació.

Emocions com la por, la vergonya, la culpa, la ira… fins i tot l’amor, juguen un paper clau que s’ha de poder dilucidar en cada ASI, però en especial, en l’escenari de l’ASI intrafamiliar. Començar a posar llum en un tema tan delicat i complex alhora, és un inici.

 

Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte, pots trucar-nos al ☎  93 642 53 81, o enviar-nos un correu a info@angelblau.com.

Article escrit per la psicòloga Patrícia Bosch (Secretària ÂngelBlau) i la psicòloga Mar Alarcón (voluntària a ÂngelBlau)
Echeburúa, E., Subijana, I. (2008). Guía de buena práctica psicológica en el tratamiento judicial de niños abusados sexualmente. International Journal of Clinical and Health Psychology.
Howes, P. W., Cicchetti, D., Toth, S. L., & Rogosch, F. A. (2000). Affective, organizational, and relational characteristics of maltreating families: A system’s perspective. Journal of family psychology14(1), 95.
Madonna, P., Van Scoyk, S., Jones, D. (1991). Family interactions within incest and nonincest families. American Journal Psychiatry, 148, 46-49.
Marco, F. P. M., (2018). El abuso sexual intrafamiliar. El agresor sexual como pariente o familiar de la víctima. El incesto. Anales: Anuario del centro de la UNED de Calatayud, (24), 129-141.

Leave a Reply