Ves directament a l’article
CULTURA · ESCOLTA · REPARACIÓ

L’esquerda i el dret a ser escoltat

El teatre de TeatrodeCERCA, els reportatges d’Albert Llimós i una conversa que continuem des d’Àngel Blau.

Actualitzat el 10 min de lectura

Un tema que demana cura. Parlem de violència sexual infantil amb respecte per la intimitat de les persones i sense descriure les agressions.

Quan algú explica que va patir violència sexual durant la infància, què necessita de qui l’escolta? L’esquerda ens situa davant d’aquesta pregunta. [1] [2] Els reportatges d’Albert Llimós sobre Àngel Blau ens acosten a persones que busquen un espai on parlar i rebre suport. [5] [6] Entre l’escenari i aquestes històries reals hi ha un fil que ens implica: aprendre a escoltar i saber com acompanyar quan la violència toca algú del nostre entorn.

Una notícia o una obra de teatre poden acostar-nos a una experiència que no coneixíem. Des d’Àngel Blau ens interessa que aquesta mirada també es tradueixi en accions quotidianes: escoltar amb respecte, revisar com responem des de les famílies i els centres educatius i facilitar l’accés als recursos de suport.

Quan parlem de violència sexual infantil ens referim a una vulneració dels drets i de la integritat sexual d’infants o adolescents. En aquesta peça, la paraula reparació designa sobretot el reconeixement del dany i la resposta social i institucional que l’ha d’acompanyar. La revelació és la comunicació d’allò viscut i pot desenvolupar-se en diversos moments. [14] [16] [18]

L’obra i la responsabilitat de l’entorn

L’esquerda situa a escena una dona adulta que s’enfronta a una experiència de violència sexual viscuda durant la infància, a l’escola. La proposta de TeatrodeCERCA combina el monòleg amb una mirada documental i poètica sobre el reconeixement del dany. La fitxa artística de L’esquerda acredita Cristina Gamiz com a intèrpret i Jorge-Yamam Serrano com a responsable de la dramatúrgia i la direcció. [1] [3] [21]

El projecte es vincula al treball de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i de la comissió de reparació. La institució va anunciar la primera funció oberta al públic per al 18 d’abril de 2026, al Centre Cívic El Sortidor. Aquest origen ajuda a situar l’obra dins d’una conversa sobre responsabilitats i reconeixement institucional. [2]

El dossier del projecte teatral (PDF) destaca el paper dels tercers: les persones i institucions que envolten qui ha patit la violència. El públic participa simbòlicament d’aquesta posició. [3] Aquesta és la lectura que ens interessa desenvolupar des d’Àngel Blau: preguntar-nos quin lloc ocupem quan una història arriba fins a nosaltres.

Una persona que llegeix una notícia, una professional que acompanya o un equip que programa una activitat cultural poden formular-se una mateixa pregunta: què puc fer des de la meva responsabilitat concreta? La nostra proposta és que l’interès per l’obra continuï en aquesta reflexió sobre el tracte, l’escolta i les decisions quotidianes.

El vincle documentat amb Albert Llimós

Albert Llimós, autor de reportatges publicats a l’ARA sobre Àngel Blau, és una de les veus que posem en diàleg amb l’obra. El 9 d’octubre de 2026 va conversar amb David Bondia a SER Catalunya sobre L’esquerda i la reparació. [4]

La relació periodística amb la nostra entitat té antecedents concrets. El novembre de 2021, Llimós va publicar a l’ARA un reportatge sobre els Grups de Paraules d’Àngel Blau, amb les veus de participants i professionals. Aquella peça documentava un espai de treball i les preguntes que suscitava. [5]

El desembre de 2025 va publicar un altre reportatge sobre una persona condemnada per violència sexual que havia acudit a l’entitat. Dos dies després, Àngel Blau va publicar La línea roja, on identificàvem expressament aquell text com a punt de partida. [6] [7]

Aquests reportatges obren preguntes que també ens plantegem des d’Àngel Blau: com assumim la responsabilitat pel dany, quina resposta oferim a les persones afectades i com actuem per protegir la infància.

L’esquerda ens fa mirar com reaccionen les persones i les institucions davant la violència sexual. Els reportatges d’Albert Llimós expliquen com Àngel Blau treballa en l’acompanyament i la prevenció. Des de l’entitat, hi reconeixem una responsabilitat compartida: escoltar amb respecte, tenir en compte les decisions de cada persona i facilitar que trobi el suport que necessita.

Quatre articles d’Àngel Blau que continuen aquesta conversa

Posar paraules a allò viscut

A Poner palabras al trauma vam abordar la possibilitat de trobar una manera d’expressar l’experiència i la importància de respectar-ne el ritme. [8] El vincle amb L’esquerda ens porta a preguntar qui escolta aquestes paraules i quin espai deixa a la persona que les pronuncia.

La lectura que proposem respecta també les formes discretes de comunicació. Una conversa amb algú de confiança, una consulta professional o la decisió de conservar una part de la història en privat mereixen consideració. Volem que la comunicació pública de l’entitat sigui compatible amb aquesta diversitat de decisions.

La resposta familiar

A Cuando la familia no protege vam posar el focus en les reaccions de l’entorn davant una revelació. [9] Aquest antecedent ens ajuda a formular una pregunta dirigida a les persones adultes: sabem escoltar una experiència que qüestiona la imatge que teníem d’una relació o d’una institució?

La responsabilitat educativa

A l’article sobre prevenció en centres educatius vam proposar que la formació s’integri en l’organització i en la capacitat de resposta del centre. [10] L’origen escolar de la història de L’esquerda fa pertinent recuperar aquesta reflexió. Una activitat cultural pot ser una ocasió per revisar si l’equip coneix els canals de protecció i acompanyament.

La prevenció i la responsabilitat

A La línea roja vam traslladar al nostre espai editorial preguntes sorgides del reportatge de Llimós. [7] En aquesta nova peça volem mantenir units dos compromisos de l’entitat: prendre seriosament el dany i promoure respostes que protegeixin la infància.

La família, l’escola, la comunicació i l’acompanyament tenen responsabilitats diferents. Des d’Àngel Blau proposem que la conversa cultural ajudi a identificar-les amb més claredat, sense exigir a qui ha patit violència que assumeixi la feina d’explicar-ho tot a tothom.

Què diu l’evidència sobre explicar-ho i ser escoltat

Les revisions de Lemaigre i col·laboradores i d’Alaggia i col·laboradores descriuen barreres com la por de les conseqüències, la vergonya, l’autoculpabilització o el suport insuficient. També situen la revelació dins d’un procés condicionat per les relacions i el context. Les dues síntesis comparteixen part dels estudis revisats. [15] [16]

Des d’aquest marc, resulta inadequat convertir el moment de parlar en una prova de valentia. La proposta editorial d’Àngel Blau és desplaçar l’atenció cap a les condicions que oferim: disponibilitat per escoltar, respecte per les decisions i informació clara sobre les possibilitats de suport.

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi de Dworkin, Brill i Ullman va trobar associacions entre reaccions negatives a la revelació i més simptomatologia psicològica. Incloïa diverses formes de violència interpersonal. Els resultats són correlacionals i no demostren que una resposta concreta sigui l’única causa de les dificultats posteriors. [17]

Tampoc permeten prometre que una conversa amable resolgui el malestar. Les respostes considerades positives no mostraven una protecció uniforme en aquesta síntesi. [17] Per això, el criteri que defensem combina cura en el tracte, respecte per l’autonomia i possibilitat d’accedir a atenció adequada, en coherència amb les orientacions clíniques de l’OMS. [18]

Aquestes recerques estudien revelació i respostes socials. Cap de les tres avalua L’esquerda. El valor cultural que atribuïm a posar aquestes qüestions en escena és una lectura editorial; qualsevol afirmació sobre resultats clínics de l’espectacle requeriria estudis específics.

Què recomanen les guies quan comuniquem un testimoni

Les guies de l’OMS per a infants i adolescents que han patit violència sexual subratllen la seguretat, les opcions i el respecte pels desitjos i l’autonomia. UNICEF situa la dignitat, la privacitat i l’interès de l’infant al centre de la comunicació sobre infància. Són orientacions amb àmbits diferents, que coincideixen en la necessitat d’un tracte respectuós. [18] [19]

En la pràctica periodística, les orientacions del Dart Center demanen transparència sobre la identificació i l’ús del relat, acord sobre les condicions de l’entrevista i disponibilitat per fer pauses. [20] A partir d’aquests principis, proposem quatre preguntes per als equips que creen continguts o organitzen converses públiques.

La persona sap què es farà amb el seu relat?

Abans de compartir-lo, convé explicar el canal, el format i l’abast previst. Una conversa privada i una peça destinada a xarxes impliquen exposicions diferents.

Pot marcar límits durant el procés?

La preparació hauria de contemplar què vol abordar, quines qüestions prefereix deixar fora i com pot demanar una pausa. Cal acordar aquestes condicions amb claredat.

El contingut preserva la seva dignitat?

Proposem revisar si els titulars, les imatges o els fragments seleccionats redueixen una persona a l’episodi de violència, o si permeten entendre també les seves decisions i la seva vida.

La conversa ofereix una continuïtat útil?

Des d’Àngel Blau volem que les publicacions facilitin recursos i preguntes professionals. Els comentaris d’una xarxa social no són l’espai on demanarem detalls íntims als lectors.

La reparació també implica resposta institucional

L’origen de L’esquerda permet parlar de reparació amb un antecedent concret. El 20 de novembre de 2024, la Sindicatura va documentar un acte al Saló de Cent en què les administracions van reconèixer el dany i la manca d’actuació davant les violències a l’Escola Barcelona i van demanar disculpes. [13]

El funcionament publicat de la comissió preveu escolta privada i exploració de les necessitats de cada participant. També contempla que una persona decideixi no participar, rebi informació sobre recursos i pugui tornar a contactar més endavant. [14] Aquesta possibilitat de triar ens sembla especialment rellevant per pensar com organitzem espais de reconeixement.

Des d’Àngel Blau defensem una idea: qui assumeix una responsabilitat institucional ha de poder explicar què reconeix, com respon i quin seguiment proposa. La persona afectada ha de conservar el seu espai per valorar què li aporta aquell procés.

Un acte de reconeixement, una disculpa o una representació tenen formats i objectius diferents. La seva valoració no pot donar per resolta l’experiència individual de totes les persones implicades. Proposem parlar-ne amb precisió, fent visibles els compromisos concrets i evitant presentar el reconeixement com un final que tothom hagi d’acceptar de la mateixa manera.

Del kintsugi a la pregunta de Narratives 2026

El kintsugi apareix a la proposta artística de L’esquerda com una manera de treballar amb la ceràmica i amb les unions visibles entre fragments. [3] Llegim aquesta metàfora com una invitació a reconèixer una història sense exigir que les seves marques desapareguin. La nostra lectura respecta que cada persona trobi imatges i paraules diferents per explicar-se.

Per a Àngel Blau, aquesta aproximació ha de deixar lloc a la ràbia, als dubtes, a la distància i a qualsevol decisió sobre l’exposició pública. Ningú ha de transformar la seva experiència en una lliçó inspiradora perquè la seva vida mereixi cura. Aquest és el posicionament des del qual volem parlar de cultura i reparació.

El diàleg amb la literatura també té un vincle verificable: els nostres recursos inclouen El mar dins meu, de Montse Marquès, amb il·lustracions de Núria Puig i pròleg d’Albert Llimós. [11] Teatre, reportatge i llibre ofereixen formats diferents per obrir preguntes sobre qui explica i qui escolta.

La proposta de Narratives 2026 continua aquest fil amb una pregunta explícita: qui explica la història? La trobada està anunciada per al 18 de novembre. La pàgina indica que l’horari i l’espai són provisionals, i permet consultar-ne l’evolució. [12] La nostra invitació és participar en aquesta conversa des del lloc que cadascú vulgui ocupar.

Idees clau per continuar la conversa

  • Escoltar una història de violència ens interpel·la sobre què fem després i quina responsabilitat assumim.
  • La persona que ha patit violència conserva la possibilitat de decidir què comparteix públicament.
  • Les preguntes sobre el silenci han d’incloure les condicions que ofereix l’entorn.
  • Les reaccions negatives mereixen atenció; la recerca citada no permet prometre una curació a través d’una conversa.
  • La reparació institucional necessita compromisos comprensibles i respecte pels participants.
  • La cultura pot ser un punt de partida per revisar com comuniquem, com escoltem i com assumim responsabilitats.

Preguntes freqüents

L’esquerda és una història autobiogràfica de Cristina Gamiz?

Les fonts consultades l’acrediten com a intèrpret. No hi ha base per atribuir-li la biografia del personatge. [1] [3]

Albert Llimós és l’autor de l’obra?

La dramatúrgia correspon a Jorge-Yamam Serrano. El vincle que documentem amb Llimós és periodístic, a través dels reportatges i del debat públic. [1] [4] [5]

Cal explicar públicament una experiència per rebre reconeixement?

Defensem que cada persona pugui decidir el grau d’exposició. La comissió descriu entrevistes privades i la possibilitat de no participar en el procés. [14]

Assistir a l’obra és un tractament?

La presentem com una proposta cultural. Les fonts consultades no n’avaluen l’eficàcia clínica; l’atenció professional té objectius i condicions propis. [1] [18]

On es pot consultar la programació?

L’agenda municipal anuncia una funció el 26 de novembre de 2026 al Centre Cívic Sagrada Família. Eòlia anuncia funcions del 5 al 21 de febrer de 2027. Cal consultar les fitxes abans de planificar l’assistència. [1] [21]

Com podem continuar aprofundint des d’Àngel Blau?

Els articles enllaçats permeten explorar la resposta familiar, l’educació i el relat. Narratives 2026 ofereix una proposta cultural centrada en les formes d’explicar una història pròpia. [8] [9] [10] [12]

Si busques informació sobre els recursos d’Àngel Blau, pots consultar la pàgina de contacte. Pots compartir aquest article amb professionals de l’educació, la cultura i la comunicació, preservant la intimitat de les històries personals.

PER CONSULTAR I APROFUNDIR

Fonts i referències

Cada número del text porta a la seva referència. Els títols següents enllacen amb les fonts originals: documents de l’obra, reportatges, articles d’Àngel Blau, recerques i guies.

  1. [1]
    L’esquerda

    Teatre Eòlia · Temporada 2026–2027; consulta 20/10/2026

    Font primària cultural i programació

    Torna al text ↑
  2. [2]
    S’estrena L’esquerda, l’obra de teatre promoguda per la Sindicatura

    Sindicatura de Greuges de Barcelona · 09/04/2026

    Font institucional primària

    Torna al text ↑
  3. [3]
    L’esquerda Dossier del projecte teatral

    Jorge-Yamam Serrano i TeatrodeCERCA · 2026; PDF allotjat al directori de maig

    Font primària de la proposta artística

    Torna al text ↑
  4. [4]
    Les víctimes d’abusos necessiten que les acompanyin sense jutjar-les, i hem anat una mica enrere

    Joan Tejedor, SER Catalunya · 09/10/2026

    Entrevista periodística original a David Bondia i Albert Llimós

    Torna al text ↑
  5. [5]
    Víctimes, pedòfils i pederastes, el cara a cara més difícil

    Albert Llimós, ARA · 13/11/2021

    Reportatge original sobre Àngel Blau

    Torna al text ↑
  6. [6]
  7. [7]
    La línea roja cómo prevenir la violencia sexual infantil antes de que ocurra

    Àngel Blau · 23/12/2025

    Article propi publicat; antecedent editorial

    Torna al text ↑
  8. [8]
    Poner palabras al trauma tras la violencia sexual infantil

    Àngel Blau · 03/03/2026

    Article propi publicat; antecedent editorial

    Torna al text ↑
  9. [9]
    Cuando la familia no protege

    Àngel Blau · 30/03/2026

    Article propi publicat; antecedent editorial

    Torna al text ↑
  10. [10]
    Prevención de la violencia sexual en centros educativos más allá de una charla puntual

    Àngel Blau · 25/09/2026; actualització declarada 24/09/2026

    Article propi i presentació de programa

    Torna al text ↑
  11. [11]
    Lecturas para comprender, transformar y actuar

    Àngel Blau · Sense data visible; consulta 20/10/2026

    Pàgina de recursos bibliogràfics

    Torna al text ↑
  12. [12]
    Narratives 2026 qui explica la història

    Àngel Blau · Activitat anunciada per al 18/11/2026; consulta 20/10/2026

    Pàgina d’activitat; horari i espai provisionals

    Torna al text ↑
  13. [13]
    L’Ajuntament de Barcelona demana disculpes a les persones que van viure violències sexuals a l’Escola Barcelona

    Sindicatura de Greuges de Barcelona · 20/11/2024

    Font institucional primària sobre l’acte de reparació

    Torna al text ↑
  14. [14]
    Comissió de reparació per a víctimes de violència sexual en la infància, adolescència i joventut a les escoles de Barcelona

    Sindicatura de Greuges de Barcelona · Sense data visible; consulta 20/10/2026

    Font institucional primària sobre el funcionament del procés

    Torna al text ↑
  15. [15]
    Barriers and facilitators to disclosing sexual abuse in childhood and adolescence A systematic review

    Lemaigre, C.; Taylor, E. P.; Gittoes, C. · 2017

    Revisió sistemàtica de 13 estudis; Child Abuse & Neglect 70, 39–52

    DOI: 10.1016/j.chiabu.2017.05.009Torna al text ↑
  16. [16]
    Facilitators and Barriers to Child Sexual Abuse Disclosures A Research Update 2000–2016

    Alaggia, R.; Collin-Vézina, D.; Lateef, R. · 2019; publicació anticipada 2017

    Revisió de 33 estudis amb síntesi temàtica; Trauma, Violence, & Abuse 20(2), 260–283

    DOI: 10.1177/1524838017697312Torna al text ↑
  17. [17]
    Social reactions to disclosure of interpersonal violence and psychopathology A systematic review and meta-analysis

    Dworkin, E. R.; Brill, C. D.; Ullman, S. E. · 2019

    Revisió sistemàtica i metaanàlisi de 51 estudis; Clinical Psychology Review 72, 101750

    DOI: 10.1016/j.cpr.2019.101750Torna al text ↑
  18. [18]
  19. [19]
    Ethical reporting guidelines

    UNICEF · Sense data visible; consulta 20/10/2026

    Orientacions institucionals de comunicació sobre infància

    Torna al text ↑
  20. [20]
    Ethics and Practice Interviewing Victims

    Miles Moffeit i Kristen Lombardi, Dart Center; arxiu GCJT · 19/01/2012

    Guia de pràctica periodística; no estudi clínic

    Torna al text ↑
  21. [21]
    Teatre L’esquerda al Centre Cívic Sagrada Família

    Guia Barcelona, Ajuntament de Barcelona · Funció anunciada per al 26/11/2026; consulta 20/10/2026

    Agenda institucional primària

    Torna al text ↑
Carrito de compra