Des de l’Associació ÂngelBlau agraïm els testimonis de totes aquelles persones que han trencat el silenci i han compartit la seva experiència com a camí per la sanació.

Testimonis de pedòfils

Pedòfil abstinent

Gràcies al treball que vaig fer en mi i especialment gràcies a l’Ange Bleu, no tinc més dubtes sobre el fet que seguiré sent un pedòfil abstinent per sempre. Avui estic feliç de ser viu, segueixo lluitant tots els dies, la meva vida no és perfecta, però l’aprecio tal com és. Vull dir que durant el meu viatge vaig tenir tres recaigudes, 3 nits en què vaig tornar a veure arxius de pornografia infantil, però em vaig llevar el dia següent…

Consumidor de pornografia infantil

Sóc d’origen europeu i estic feliçment casat amb una estatunidenca. Visc als Estats Units. Em sento preocupat pel consum de pornografia infantil. Tot i les mesures repressives i els riscos de ser detectat per la policia, no puc aturar-me, encara que ho hagi intentat diverses vegades. No tinc cap desig o problema amb els nens reals, inclús quan estic sol amb ells. Em reconec en alguns testimonis de pedòfils abstinents…

Detingut

Volia ser detingut pel meu crim, perquè mai no havia pensat que jo mateix li faria a la meva filla. En el meu cor crec que sóc un monstre en el camí de la redempció i m’agradaria pagar per tot allò que vaig fer malament amb la meva víctima, però també amb la gent que m’envolta, perquè ells també pateixen…

Víctima i Pedófil

Llegint els articles de l’associació he après que la pedofília no és una malaltia, he acabat per acceptar-me tal com sóc i comprendre que puc viure amb això la resta de la meva vida sense necessitat de fer mal als nens.
He comprovat que els meus impulsos pedòfils s’han reduït amb el pas del temps….

Testimonis de víctimes

Agraeixo escollir viure havent volgut morir

Em costa mirar enrere. Em costa mirar-me amb amor i dir coses boniques de mi mateixa.
Per pura supervivència vaig seguir endavant sense mirar allò que no m’agradava, només mirant endavant vaig deixar de sentir dolor sense adonar-me que allò també suposava renunciar al plaer. Simplement, vaig deixar de sentir…i vaig sobreviure.
M’agradaria tornar al punt de partida i experimentar totes i cadascuna de les emocions que la vida em regala sense tenir la sensació de ser en una muntanya russa cada vegada que els sentiments m’invaeixen…

Com em vaig convertir en el no-res

Passats els anys he entès que moltes persones d’una manera o d’una altra han hagut de lluitar amb els seus monstres, i el fet de poder compartir-ho, trencant la pesada llosa del silenci, m’ha portat a desvictimitzar-me, acceptar-me i estimar-me…

Necessites ajuda?

SUPERANT L'ABÚS, ENCARANT LA PEDOFÍLIA I PREVENINT LA PEDERÀSTIA