Prevenció i Consciència de les Violències Sexuals a Menors
Autora: Joana Valbuena Sánchez i Roser Iglesias González
Introducció
Erradicar les violències sexuals és una tasca complexa i vital en la societat actual. En aquest article, s’ha adaptat la guia “El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum de les violències sexuals” de la cooperativa Candela a les agressions sexuals a noies menors de 18 anys.
Explorarem com podem educar la societat sobre aquesta problemàtica. Hem de començar desmantellant els antics sistemes de valors i trencant el tabú que envolta aquest tema. Cal parlar-ne obertament, fer-lo visible i proporcionar les eines necessàries per afrontar-lo.
1. Sobre la Prevenció de les Violències Sexuals
La clau per a la prevenció de les violències sexuals és la separació entre la violència i la sexualitat. La violència sexual no és sexualitat; és un acte de dominació. Per tant, és essencial entendre que totes les relacions sexuals han de ser consentides. L’educació sexual integral, que posa l’èmfasi en el plaer, l’autoestima i la diversitat, ajuda a comprendre la sexualitat saludable. Les persones connectades amb el seu plaer són més capaces d’identificar i reconèixer la violència sexual.
La dominació, la desigualtat, la desconnexió amb el propi cos, el tabú i la incapacitat dels adults per parlar-ne són factors que han contribuït a l’augment de les xifres de violència sexual entre els i les joves. L’educació sexual integral, que comença des de la primera infància, centrada en el respecte, és fonamental per a canviar aquest panorama.
2. Naturalitzant les Violències Sexuals
A més de les agressions sexuals que apareixen al Codi Penal, existeixen altres formes menys evidents d’agressions sexuals, que sovint passen desapercebudes. Aquesta naturalització es basa en l’estereotip de les víctimes i els agressors. És important reconèixer que les agressions sexuals poden prendre moltes formes i que les persones víctimes i les agressores poden ser diverses en termes d’edat, gènere i context.
La creença errònia que les dones poden provocar la violència sexual i que els homes no tenen control sobre el seu desig sexual és un obstacle per identificar aquesta violència. Sovint, no reconeixem agressions sexuals quotidianes ni les víctimes i agressors/es que no coincideixen amb els estereotips. Aquesta falta de reconeixement pot conduir al descrèdit i la desconfiança cap a les víctimes.
3. Joventut i Gènere
La societat sovint mira les experiències dels joves amb una perspectiva adulta. No obstant això, l’edat no determina el coneixement sobre les violències sexuals; el treball personal en la comprensió del masclisme i la seva manifestació sí que ho fa.
L’adolescència és una època en què els estereotips de gènere es fan més evidents. La norma social ensenya als nois a entendre la sexualitat com un acte de dominació, mentre que les noies són socialitzades a ser còmplices d’aquesta dominació i a desconnectar-se del seu propi plaer. No obstant això, molts joves s’estan rebel·lant contra aquests estereotips i estan qüestionant la norma. Aquesta resistència és una mesura de la violència inherent en els rols de gènere.
L’adolescència és una etapa crucial en què les noies joves i les criatures sovint són les més vulnerables a les violències sexuals. L’escassa capacitat per identificar-les, la normalització d’aquests actes i la manca d’eines per defensar-se els deixa en una posició de desavantatge. Cal tenir en compte que els homes adults són els principals responsables d’aquestes agressions. Per això, és essencial visibilitzar totes les formes de violència sexual i treballar amb els joves per prevenir que esdevinguin agressors, així com amb els adults per evitar que perpetuïn aquesta violència.
4. Violències Sexuals a l’Adolescència
Les violències sexuals es manifesten al cos i poden conduir a problemes psicològics i físics. És fonamental comprendre que aquest rebuig pel propi cos no és natural ni immediat, sinó que es deriva d’una cultura masclista que valora i jutja els cossos de manera inapropiada.
Aquest judici es pot agrupar en quatre punts principals:
En primer lloc, la ridiculització dels processos biològics com el creixement dels pits, la depilació o la menstruació pot contribuir a la construcció d’una relació conflictiva amb el propi cos. Aquesta ridiculització disminueix l’autoestima i l’autoconcepte, deixant els adolescents més vulnerables a les agressions sexuals. És important reconèixer que aquest rebuig és fruit de la violència masclista i que s’ha de treballar per desarticular aquest patró.
En segon lloc, les noies són sovint objecte de cosificació, amb la pressió social de ser «guapes» i els mitjans de comunicació que promouen ideals irreals de bellesa. Aquesta cosificació converteix els cossos en mercaderia i genera pressió sobre les noies per ajustar-se a models impossibles, afectant negativament la seva autoestima i la seva percepció corporal.
En tercer lloc, la sexualització prematura dels cossos de les noies genera inseguretat i pressió. La societat sexualitza les noies a edats molt joves, augmentant la seva vulnerabilitat i fomentant la inseguretat. És crucial desactivar aquest enfocament i promoure la prevenció d’agressions.
En quart lloc, els comentaris sobre l’aparença poden afectar negativament els adolescents. Tot i que no sempre són agressions sexuals explícites, aquests comentaris poden validar externament la imatge del cos i causar inseguretat. És important ajudar els adolescents a identificar situacions incòmodes i validar els seus sentiments.
Per als nois, també és important abordar les pressions de grup que poden conduir-los a actuar d’una manera específica per encaixar. És fonamental promoure la llibertat d’expressió i l’empatia per entendre com es poden sentir les persones objectualitzades i fomentar relacions respectuoses.
4.1. Espais de la Violència
És vital reconèixer que les agressions sexuals poden ocórrer en una àmplia gamma d’espais, ja sigui en entorns físics o digitals. La majoria d’aquestes agressions són perpetrades per homes coneguts de les víctimes. Els espais no són els determinants del risc; més aviat, cal canviar les normes socials que normalitzen aquesta violència.
Les diverses formes d’agressions sexuals a menors (ASM) inclouen el sexting, la sextorsió, el sexcasting, el sexpreading, el child grooming, l’explotació sexual infantil i moltes altres. És fonamental treballar per prevenir aquestes agressions i canviar les normes socials que les fomenten.
5. Abordar les violències sexuals amb joves
Després de realitzar una revisió personal i basant-nos en una base de coneixements sòlida, l’equip educatiu està preparat per iniciar la planificació d’una important tasca preventiva: abordar les violències sexuals amb joves. Aquesta és una tasca delicada, però essencial, que requereix la consideració de diversos temes, la implementació de metodologies apropiades i la utilització de recursos bibliogràfics disponibles. Cal recordar que tractar aquestes qüestions no depèn de les opinions personals, sinó que requereix l’ajuda de professionals qualificats.
Les violències sexuals són una realitat quotidiana que afecta a moltes persones i, com a educadors, tenim la responsabilitat de no paralitzar-nos davant d’aquesta problemàtica. Cal ser conscients de la necessitat d’intervenir de manera adequada, tenint en compte les diverses perspectives sobre la sexualitat i les experiències personals dels joves. A més, la cura, el respecte i la comunicació oberta són fonamentals perquè tots es sentin còmodes. La metodologia de prevenció ha de centrar-se en les experiències i els coneixements dels joves, promoure la participació activa i fomentar la reflexió sense judicis. El discurs sobre aquesta qüestió ha de ser construït de manera col·lectiva i horitzontal.
5.1. Prevenció i Abordatge
És crucial diferenciar entre la prevenció i l’abordatge de les violències sexuals. La prevenció implica actuar abans que es produeixi un cas, ja que intervenir després arriba massa tard. Per tant, cal planificar la prevenció de manera coherent i constant.
La educació sexual és una de les principals eines per prevenir les violències sexuals. S’ha de prendre un enfocament integral i positiu de la sexualitat, així com treballar en la desconstrucció dels estereotips de gènere i promoure la diversitat sexual i de gènere. La creació d’itineraris preventius que abordin temes com l’amor romàntic, les relacions abusives, l’autoestima i la desconstrucció de les masculinitats i feminitats és fonamental. Cal promoure mètodes participatius i reflexius, i fomentar l’ús d’entitats especialitzades, activitats culturals i debats col·lectius per aprofundir en aquests temes de manera respectuosa i enriquidora.
Un aspecte essencial de la prevenció és ser conscients de les estratègies contrapreventives que poden confondre la sexualitat amb la violència sexual. Aquests missatges contrapreventius, com «no et facis fotos,» posen la culpa en les víctimes en lloc d’abordar les arrels del problema. És important abordar aquestes creences i els codis de vestimenta a les escoles, que poden limitar la llibertat de les noies per vestir-se com vulguin i responsabilitzar-les en cas d’agressió.
5.2. Autodefensa Feminista
L’autodefensa feminista és una estratègia empoderadora per combatre les violències sexuals i no implica una resposta violenta. L’objectiu principal és proporcionar les eines per identificar les situacions de violència normalitzada i afirmar el dret a dir no i establir límits. L’autodefensa no busca castigar les persones agressores, sinó respondre a situacions de perill i treballar per canviar les actituds i les creences en la societat.
Aquesta pràctica no es limita a tècniques físiques, sinó que inclou la construcció d’espais segurs i una societat més justa i igualitària. És una peça important en la prevenció de les violències sexuals i ajuda a les persones a adquirir la confiança i l’agència necessàries per defensar-se.
5.3. Atenció a les Diversitats
La diversitat és una part integral de la nostra societat, i és fonamental que les estratègies de prevenció i abordatge de les violències sexuals tinguin en compte aquesta realitat. Això implica reconèixer els múltiples eixos d’opressió que poden afectar les persones i les seves vulnerabilitats associades.
Cal abordar diverses formes d’opressió, com la LGTBIfòbia, el racisme, el classisme, el capacitisme i la gordofòbia, entre d’altres. La interseccionalitat és clau per entendre com aquestes opressions es creuen i es tornen més complexes. Les persones amb diversitats interseccionades poden ser més vulnerables a les violències sexuals i necessiten un suport específic.
El treball comunitari és essencial per abordar aquestes qüestions i involucrar a adults referents com famílies i docents. Establir relacions de confiança amb aquests grups facilita la comunicació i l’abordatge de situacions complexes.
6. NOUS HORITZONS COMUNITARIS
L’etapa següent en la lluita contra les violències sexuals ens convida a reflexionar sobre quin món volem construir i quins valors volem promoure. És un moment de preguntar-nos com volem afrontar aquesta realitat i com podem fer-ho de manera eficaç i sensible.
6.1 Reflexionar sobre la Denúncia
Denunciar és una decisió important, però abans de prendre aquest pas, és fonamental considerar diversos aspectes. Conèixer com funciona el sistema judicial és clau, ja que sovint hi ha un procés de revictimizació que pot ser més o menys intens en funció de diversos factors.
És crucial tenir en compte:
- La presència de serveis especialitzats al territori.
- Advocats amb una perspectiva de gènere i sensibilitzats a les agressions sexuals en menors.
- L’existència de jutjats especialitzats.
- La realitat que moltes de les sentències poden ser absolutòries.
- El procés de denúncia necessita un acompanyament especial per minimitzar la revictimizació.
És determinant entendre que denunciar no implica necessàriament una sensació de reparació; pot portar a la frustració. També és fonamental proporcionar suport a les famílies durant aquest procés i respectar la decisió de la persona afectada sobre com vol abordar la situació.
Una pregunta essencial és si posar una denúncia pot augmentar el risc per a la víctima. Cal educar sobre la importància de la denúncia com una resposta a un acte danyí i no simplement com una acció per fer sense més consideracions.
És cabdal recordar que la denúncia no ha de ser l’única actuació que es prengui. La reparació, les conseqüències i la responsabilitat, la pedagogia, el poder comunitari i els processos col·lectius són peces fonamentals en la recerca de la justícia.
6.2 Justícia Feminista
La justícia oficial sovint es limita a valorar i jutjar els episodis de violència de manera unilateral i coercitiva, sense contribuir a la transformació social ni tenir efectes pedagògics en la comunitat. Per això, la justícia feminista i transformativa ofereix una alternativa.
Aquest enfocament es centra en:
- La reparació.
- La prevenció per assegurar que la violència no es repeteixi.
Els episodis de violència sexual tenen un impacte profund en les víctimes i també afecten la capacitat de les persones agressores per relacionar-se en igualtat. A més, reforcen la cultura masclista i la fan més forta. La justícia feminista polititza cada agressió, allunyant-la de la perspectiva individual i destacant la seva connexió amb una estructura que perpetua les violències sexuals.
6.2.1 El Consentiment
El consentiment és fonamental en les relacions sexuals i no pot ser obviat ni interpretat lliurement. Ha de ser una eina de comunicació per expressar desitjos i assegurar-se que totes les parts volen la interacció sexual.
L’educació sexual és clau per promoure una comunicació positiva i garantir que les relacions sexuals siguin sempre basades en l’entusiasme compartit i el respecte mutu.
Tanmateix, el Codi Penal del 1995 a Espanya és la llei fonamental que regula els delictes sexuals, definint una agressió sexual com un acte que atenta contra la llibertat sexual d’una persona quan no es dóna el consentiment lliure i clar. Pot involucrar-hi violència, intimidació o abús de superioritat. Per a menors de setze anys, la llei estableix que no poden donar un consentiment vàlid, cosa que resulta en una regulació més estricta i greu de les agressions sexuals cap a ells. Aquesta normativa sʻajusta al desenvolupament físic i psicològic dels menors. A més, es prohibeix qüestionar el consentiment de la víctima al sistema judicial per protegir la seva integritat sexual, el seu benestar psicològic i evitar la victimització secundària (Pérez, 2019).
6.3 Recuperem la Força de la Comunitat
La justícia transformativa ens recorda que podem transformar les situacions i iniciar processos que generin aprenentatge col·lectiu. No hem de posar els joves en bombolles de vidre, sinó proporcionar-los eines per gestionar diverses situacions.
Per aconseguir un procés de justícia transformativa efectiu, cal posicionar-nos de manera clara i contundent contra les violències sexuals, escoltar sense minimitzar ni fer judicis de valor, implicar les famílies en un procés de transformació, posar les necessitats de la víctima al centre i reduir l’impacte de l’agressió.
L’educació és un eix central en aquest procés, ja que canviar la concepció del consentiment i fomentar una comunicació positiva són passos essencials per assegurar que les relacions sexuals siguin sempre respectuoses i consensuades.
Recuperem la força de la comunitat per afrontar aquesta qüestió, transformar la cultura i construir un món lliure de violències sexuals
BIBLIOGRAFIA
Aleman, M. (2022). El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum de les violències sexuals . Candela. Acció Comunitària i Feminista SCCL.
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Boletín Oficial del Estado [BOE], 281, de 24 de novembre de 1995, p. 33987. Disponible en: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444&p=20210702&tn=2
Pérez, E. (2019). Criterios judiciales de determinación del concepto de abuso sexual. Dins Portilla, G. y Velázquez, F. (ed.). Un juez para la democracia (pp. 539-559). Madrid: Dykinson.
