Des que Ângel Blau es va posar en marxa, aquesta és una de les preguntes més freqüents que formulen les persones usuàries.
El lolicon, el shotacom i el yaoi són un tipus d’hentai. Es tracta de continguts manga de contingut pornogràfic. El hentai, independentment de quines siguin les característiques dels seus protagonistes (és a dir, si es tracta de representacions d’adults o menors), no és il·legal a Espanya.
El lolicon, el shotacon i el yaoi són creacions manga o anime de caràcter no realista. Per això, la legislació espanyola no contempla aquests continguts dins del concepte de ‘pornografia infantil’ (Circular 2/2015 de la Fiscalia General de l’Estat, 2.3 in fine, sobre els delictes de pornografia infantil després de la reforma operada per la LO 1/2015).
Per a algunes persones les representacions pròpies del lolicon, shotacon o yaoi poden ser molt pertorbadores, desagradables o ofensives.
No obstant això, cal recordar que aquest tipus de dibuixos no té cabuda en cap tipus penal de la legislació espanyola. Per tant les imatges de lolicon, shotacon o yaoi:
– No es consideren un delicte contra la llibertat i indemnitat sexual dels menors
– No constitueixen una apologia de l’explotació sexual infantil.
– No estan recollits en l’actual Codi Penal com a exemples de pornografia infantil. No obstant això, és important valorar altres qüestions relacionades.
Segons explica Virginia Soldino, doctora en criminologia i psicòloga forense, presidenta i cofundadora de Preven3, “perquè un tipus de material d’aquest tipus pugui ser considerat il·legal cal que siguin imatges extremadament realistes, en què l’observador mitjà no pugui distingir entre realitat i ficció.
És a dir, aquestes imatges han de representar de manera virtual a gent ‘real’ perquè es pugui considerar delicte. Això és el que es coneix com a pornografia infantil virtual”.
Quan parlem de pornografia infantil virtual (PIV) fem referència a imatges alterades de persones reals per mitjà d’un ordinador o un altre mitjà.
Aquesta tècnica és el que es coneix com morphing.
Per comprendre millor això, posem com a exemple l’alteració a través d’un ordinador d’un vídeo porno legal protagonitzat per persones adultes.
En aquesta alteració, de manera intencionada, s’alteraria la imatge de la dona adulta, sent substituïda per la imatge d’una menor real o parts del cos d’aquesta.
La PVI també es pot generar creant des de zero tal imatge, per exemple utilitzant una intel·ligència artificial que dissenya rostres no existents i donant-li moviment.
En tots dos casos, encara que es tracti d’un material alterat i fictici, està penat atès que la similitud de la ficció amb la realitat és difícil de distingir.
Encara que pugui sorprendre, en el procés jurídic, es rebutja tota prova que demostri que la menor representada era una ficció, una creació artificial, una imatge manipulada.
Segons explica Soldino, “la Fiscalia justifica que el bé jurídic protegit en aquests casos és la dignitat de la infància en el seu conjunt”.
És important recalcar que en el cas de la PIV es persegueix tant el consum, la distribució, com la creació d’aquest contingut.
Una persona que consumeix lolicon, shotacon o yaoi és un pedòfil?
No. Per valorar si una persona té atracció sexual cap als infants (pedofília), el consum de materials com lolicon, shotacon o yaoi no és un criteri suficient ni per confirmar ni per descartar que estiguem davant d’una persona amb pedofília.
Per tant, no es pot respondre de manera afirmativa o negativa en termes absoluts. Cal analitzar cada cas de manera particular.
Ni totes les persones que consumeixen lolicon, shotcacon o yaoi tenen inclinacions sexuals de caràcter pedòfil ni totes les persones pedòfiles estan interessades o consumeixen aquest tipus d’imatges sexuals.
Les persones que consumeixen lolicon, shotacon o yaoi tenen diferents inclinacions, interessos i motivacions sexuals.
És fonamental no fer generalitzacions ni caure en l’autodiagnòstic.
Per exemple, cal diferenciar entre una persona que té una vida sexual satisfactòria, hàbits sexuals saludables i a més fa ús d’aquest tipus de dibuixos japonesos, d’una altra persona que consumeix aquest tipus de material de forma compulsiva i exclusiva.
Diferents estudis tampoc han pogut vincular l’associació entre pedofília i lolicon, però sí que hi ha consens en l’àmbit acadèmic que la pedofília és una parafília, és a dir, un patró de conducta sexual en què el desig, l’excitació i/o el plaer depenen, en gran mesura, d’elements atípics, la qual cosa no vol dir que sigui patològic.
Si tens més dubtes al respecte, pots contactar amb el nostre equip a través de:
☎ 93 642 53 81, o envia un correus a info@angelblau.com.
