La pel·lícula que us presentem narra la historia d’ un home que acaba de complir una pena de presó de dotze anys per abusos a menors i la seva lluita per aconseguir tornar a una vida en societat i deixar enrere el seu passat.
Un pedòfil pederasta que lluita constantment contra els seus impulsos
És convenient recordar la diferència que existeix entre aquests dos conceptes, que són confosos molt sovint: la pedofília fa referència a una atracció sexual capa nens/nenes i/o adolescents. La pederàstia en canvi, és l’abús cap al/la menor, el pederasta ja ha passat a l’acció.
El protagonista es presenta com un home d’aspecte trist que posa tot el seu esforç per portar una vida normal, una feina, aconseguir el perdó de la societat, continuar fent teràpia i començar una relació sentimental.
La gestió de les emocions en la pedofília
Tracta de gestionar l´odi que desperta en els seus companys de feina quan s´adonen del delicte que va cometre, el rebuig de la seva germana la qual es nega a perdonar-lo i sobre tot, el rebuig cap a si mateix, que es veu reflectit en la manera com el protagonista vigila a l´altre pedòfil pederasta que detecta a l’escola que hi ha enfront de casa seva, i el desenllaç d´aquest episodi.
El protagonista es veu en la imatge de l´home a que observa i això li produeix sentiments d´odi i ira cap a l’altre, i cap a si mateix.
Aprendre a viure amb la pedofília
Recordem que la persona pedòfila no escull la seva condició i ha d’aprendre a conviure amb ella. Aquest fet causa patiment i dificultat a l’hora de fer front a les seves emocions. Des de l’ÂngelBlau insistim en la importància de no criminalitzar a aquestes persones i oferir suport com a eina bàsica per la prevenció d’abusos sexuals.
L’empatia cap a la víctima
La pel·lícula també aborda el tema de l’ empatia cap a la víctima: el protagonista inicia amistat amb una nena de la qual sembla que intenta abusar. En un moment donat, la nena comença a plorar (malauradament coneix el tema dels abusos).
La seqüència finalitza amb una abraçada entre els dos personatges i el protagonista dient-li a la nena que si us plau, torni a casa per estar segura.
En aquest moment, ell connecta amb el dolor que ha pogut causar a les seves víctimes.
Des d´ÂngelBlau considerem el diàleg i la comunicació com aspectes clau per prevenir l’abús sexual infantil.
Grup de Paraules, trencar amb el silenci
Oferim suport a través dels Grups de Paraula, espais que permeten l’ assistència i una trobada entre víctimes, pedòfils i/o pederastes que així ho desitgin, i en la qual un dels aspectes més importants és la llibertat d’ expressió i l’intercanvi constructiu entre ambdós.
La participació en aquests grups, permet que els pedòfils trenquin el seu silenci i no se sentin rebutjats ni aïllats, i promou la seva empatia amb les víctimes d´abusos sexuals, prenent consciència de la gravetat i de les conseqüències, de portar a terme un abús. Aquest fet reforça la seva posició d´abstinència i de no actuació.
En relació a les víctimes, que puguin observar el dolor que desperta el seu relat en els pedòfils participants, fa que experimentin un efecte sanador i ajuda a empatitzar amb el seu patiment.
El que feia que se sentissin culpables s´esvaeix o es dilueix, i passen a comprendre, en essència, que la responsabilitat total de l’abús que van patir, és de la persona que va abusar d´ells/elles en la seva infantessa.
A partir del relat testimonial evitar els abusos
D´altra banda, el fet de saber que a partir del seu relat, poden estar contribuint a evitar possibles abusos a menors, pot ser un mecanisme molt poderós d´empoderament per una víctima.
És interessant assenyalar que el títol de la pel·lícula fa referència al conte de la Caputxeta Vermella.
En aquesta coneguda faula, la moralina seria “preveniu als/les nens/nenes de les trobades amb desconeguts”(el llop) i d´altra banda, trobem al llenyataire que és l’heroi de la història, ja que aprofita quan el llop està dormint per treure a l’àvia i a la Caputxeta de l’estómac del llop, omplir-li la panxa de pedres i llançar-lo al riu.
El protagonista de la pel·lícula és a vegades llop (ha abusat d´una menor i continua tenint impulsos sexuals cap a les nenes) i d´ altres vegades és el llenyataire (sap que el que va fer està malament, té un profund sentiment de culpa i no vol que torni a passar, castiga a l´altre pederasta, i envia a la nena del parc a casa seva per que estigui segura).
Enfrontar-se a les pors
El protagonista fa front a les seves pors, deixant un final obert que convida a la reflexió: aconseguirà no tornar a cometre abusos?, està preparada la societat per perdonar i entendre aquest tipus d´accions?
La pel·lícula ens vol mostrar l’ambivalència constant en la història: no sabem si el protagonista està realment preparat per no tornar a actuar.
Ell ho intenta, vol canviar, però la societat no l’ajuda gens. Constantment li recorden el que ha fet i obertament el rebutgen i el veuen com un monstre. Per una banda, ell és conscient del mal que ha causat, que la relació amb la seva família s’ha trencat pel delicte que va cometre, és capaç de veure en un altre pederasta que aquest tipus de conductes d’abús a menors han de ser castigades, però a la nena que coneix al parc li demana que s’assegui en els seus genolls…
La prevenció d’abús sexual infantil des de l’arrel
La prevenció des de l’arrel és una eina bàsica per a la prevenció de l’abús sexual infantil, i per això hem d’oferir a les persones pedòfiles que pateixen pels seus impulsos sexuals, un espai on poder ser escoltades i rebre suport en moments d´angoixa. Des d’ÂngelBlau oferim aquesta escolta i atenció lliure de judicis, que promou que es trenqui el silenci, el primer pas necessari en el camí de la sanació.
Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte, pots trucar-nos al ☎ 93 642 53 81, o enviar-nos un correu a info@angelblau.com.
