«Per començar…»
Aquest article va destinat a caracteritzar i diferenciar la pedofília de la hebefilia. Es tracta de dos conceptes que encara que comparteixen similituds, com ho són l’interès físic i sexual cap als/les menors, hi ha algunes diferències importants a tenir en compte.
En general, en l’imaginari col·lectiu, es tendeix a pensar que, en la majoria de casos d’abús sexual infantil (a partir d’ara ASI), el pedòfil té interès en qualsevol tipus de menor, sigui quina sigui la seva edat, sexe o gènere, entre altres característiques.
L’interès pels/per les menors no és només una qüestió sexual, sinó també emocional i de el vincle que s’estableix entre adult i menor. Aquest vincle pot venir donat per molts factors, com ara la relació familiar, però en aquest article ens centrarem en l’edat que tenen aquests/es menors.
Per començar, cal subratllar que els dos conceptes no impliquen cometre un delicte; es tracta de parafílies que, junt el suport i la prevenció, poden ser tractades sense passar a l’acte, considerat un delicte penal.
El terme cronofilia
Abans de comentar les diferències entre pedofília i hebefilia, cal explicar el concepte més general que engloba tots dos termes. Es tracta del terme cronofilia i «serveix per descriure els tipus de parafilia en què el rang d’edat o l’estat de vida d’una persona es converteixen en un propòsit d’atracció sexual per una altra persona» (Seto, 2017). A nivell etimològic, chronos fa referència a el concepte de temps dins la mitologia grega, i filia significa amor o amistat. És per això, que hi ha algunes parafílies que són definides segons l’atracció per l’edat d’un individu. Entre elles trobem les referides en aquest article (pedofília i hebefilia) però hi ha altres més: infantofilia, efebofilia, teleiofilia i gerentofilia (es poden trobar explicades en el mateix article de Seto, 2017).
Diferència entre pedofília i hebefilia
Cal poder diferenciar entre els termes pedofília i hebefilia, ja que existeixen criteris diferents per a la seva comprensió. És molt important tenir clara la diferència, ja que aquesta és fonamental.
- La pedofília es refereix a les persones que senten una atracció sexual cap als/les menors de 11 anys aproximadament. El Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-V, per les seves sigles en anglès) defineix la pedofília com «l’excitació sexual intensa i recurrent derivada de fantasies, desitjos sexuals irrefrenables o comportaments que impliquen l’activitat sexual amb nens/es prepúbers, generalment menors de 13 anys «(DSM-V, 2013). Però hi ha diferències en el criteri de l’edat de el menor: alguns autors posen el límit en els 11 anys aproximadament, mentre que altres ho fan en els 13. Més endavant comentarem aquest fenomen.
- D’altra banda, la pedohebefilia o directament hebefilia, correspon a una atracció sexual cap a menors d’entre 11 i 14 anys. Aquest rang equival a una segona etapa de desenvolupament: la pubertat.
És molt difícil posar una edat límit per diferenciar la pedofília de la hebefilia, ja que no tots els nens/es tenen el mateix desenvolupament ni aquest es dóna al mateix temps. És per això que, tot i que els experts en el tema estimen una edat límit aproximada, utilitzen un altre criteri per diferenciar aquests dos conceptes: el desenvolupament físic del/la menor.
Pedòfil o hebéfilo i el (DSM-V, 2013)
L’atracció que pot tenir un pedòfil o hebéfilo per un/a menor s’especifica en el mateix manual (DSM-V, 2013) de les següents formes:
- Exclusiva: sentir atracció pels/per les menors, sense tenir atracció sexual cap a adults.
- No exclusiva: sentir també atracció sexual cap a adults.
Així mateix, també es poden diferenciar segons el sexe dels/les menors:
- Sentir atracció sexual cap al sexe masculí
- Sentir atracció sexual cap al sexe femení
- Sentir atracció sexual per ambdós sexes (mixt)
¿I això per què? Per què no importa tant l’edat del/ de la menor, sinó l’aparença que té durant el seu desenvolupament físic i sexual.
Així que, per tant, cal comentar què és el desenvolupament físic i sexual d’un/una menor, per poder entendre les etapes del seu desenvolupament.
Com es dóna el desenvolupament físic d’un/a menor?
Tot i que les nenes solen començar el procés de la pubertat als 10 o 11 anys, els nens s’inicien als 11 o 12 anys.
La pubertat, adolescència inicial o adolescència primerenca és la primera fase de l’adolescència i de la joventut. Normalment abasta dels 10 als 14 anys d’edat aproximadament. A la pubertat es porta a terme el procés de canvis físics.
El creixement s’accelera en la primera meitat de la pubertat, i aconsegueix el seu desenvolupament anys més tard. Per exemple, alguns canvis que caracteritzen tant a nens com a nenes en aquesta etapa són el creixement de pèl púbic i corporal, l’augment d’estatura i els canvis en l’olor i en la pell (acne). Les diferències corporals entre nens i nenes abans de la pubertat són gairebé únicament els seus genitals. Durant la pubertat es noten diferències quant a grandària, forma, composició i desenvolupament funcional en moltes estructures i sistemes del cos. Les més òbvies són les característiques sexuals secundàries. En els nens creix el penis i els testicles, mentre que en les nenes hi ha canvis a la vagina, úter i ovaris, així com l’inici de la menstruació. En sentit estricte, el terme «pubertat» es refereix als canvis corporals en la maduració sexual més que als canvis psicosocials i culturals que això comporta (Güemes-Hidalgo et al., 2017).
Un cop finalitzada l’etapa de pubertat, arriba l’adolescència. Aquesta es defineix a grans trets com el creixement i la maduració de l’individu. L’adolescència comprèn un període de temps imprecís: la considerada adolescència inicial (pubertat) entre els 10 i 14 anys, l’adolescència mitjana entre els 15 i els 17 i la tardana dels 18 als 21.
No obstant això, com ja hem comentat, és extremadament difícil quantificar aquestes etapes de desenvolupament humà, ja que cada individu creix i madura al seu ritme i les diferències individuals poden ser significatives. L’escala de Tanner és una aproximació qualitativa per donar un acostament a aquestes possibles categories. S’hi dóna una valoració de la maduració sexual a través del desenvolupament físic dels nens/es, adolescents i adults. L’escala defineix les mesures físiques sexuals, com la mida de les mames, genitals, volum testicular i el desenvolupament del pèl púbic. Els articles dels autors Marshall i Tanner (1969; 1970) categoritzen aquestes edats segons les nenes i els nens, respectivament.
És important tenir en compte que moltes vegades no importa tant el rang d’edat en l’atracció, com l’aparença en el desenvolupament.
No obstant això, és molt important no posar mai la culpa en el/la menor, en el seu desenvolupament o en la seva aparença. Per això, ÂngelBlau confia en la prevenció i el tractament d’aquests trastorns, per assegurar la vida dels/les nens/es.
Si creus que podem ajudar-te o tens qualsevol dubte pots trucar-nos al 
93 642 53 81 ,o envia’ns un correu a info@angelblau.com.
ARTICLE ESCRIT PEL PSICÒLOG JOAQUIM ALMEDA (VICEPRESIDENT D’ÂNGELBLAU) Y LA PSICÒLOGA PAULA LLORENS (VOLUNTÀRIA D’ÂNGELBLAU).
Referències
American Psychiatric Association. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (DSM-5). American Psychiatric Pub.
Güemes-Hidalgo, M., Ceñal González-Fierro, M., & Hidalgo Vicario, M. (2017). Desarrollo durante la adolescencia. Aspectos físicos, psicológicos y sociales. Pediatría integral, 21(4), 233-244.
Marshall, W. A., & Tanner, J. M. (1969). Variations in pattern of pubertal changes in girls. Archives of disease in childhood, 44(235), 291–303.
Marshall, W. A., & Tanner, J. M. (1970). Variations in the pattern of pubertal changes in boys. Archives of disease in childhood, 45(239), 13-23.
Seto, M. C. (2017). The puzzle of male chronophilias. Archives of Sexual Behavior, 46(1), 3-22.
