Què podem fer si algú pròxim a nosaltres ens revela que ha sofert abús sexual infantil?

 

 La violència sobre els i les menors, concretament l’abús sexual infantil (ASI), constitueix una problemàtica actual que segueix present en la nostra comunitat, la qual requereix de diverses mesures i protocols per tal de minimitzar les possibles conseqüències i erradicar l’ocurrència d’aquests fets. Segons estudis realitzats, l’ASI afecta aproximadament al 20% de la població (OMS, 2020), és a dir, 1 de cada 5 nens i nenes pateix abusos sexuals abans de la majoria d’edat.

Aquest abús pot provocar repercussions psicosocials importants, tant de forma directa a la pròpia víctima com en la seva família i entorn. És per això que, no només professionals de l’àmbit que actuen i intervenen han d’estar preparats i preparades per tal de poder donar un ajut exhaustiu a les víctimes, sinó també l’entorn més immediat.

Freqüentment, les víctimes necessiten revelar l’abús a persones properes, però això no vol dir que siguin persones preparades a rebre aquesta revelació. Pot tractar-se de familiars, amics i amigues, així com també persones no tan pròximes però amb les que han pogut generar una relació de confiança, com mestres, metges i metgesses, etc.

Si bé és cert que revelar uns fets com aquests no és una tasca fàcil per a cap víctima, ser coneixedor/a d’aquestes històries tampoc ho és i, generalment, no sabem com respondre. En aquest article, plantegem recomanacions que poden ser d’utilitat per aquelles persones a les quals els hi ha sigut relatada l’experiència d’abús sexual infantil, per tal de poder donar suport des de l’acolliment, la comprensió i el respecte.

 

A continuació us proposem un llistat de 20 recomanacions que podem seguir pas a pas:

 

  1. Escoltar sense interrompre i donar a la persona el temps que necessiti. Hem de recordar que es tracta d’una vivència dolorosa i que pot tenir una gran repercussió emocional, així que haurem de donar l’espai i el temps per a que la víctima se senti còmoda.
  2. Esperar a que acabi la història amb una escolta activa (posar atenció, centrar-nos en el què ens diu i com ens ho diu, acceptar altres opinions…). És important remarcar que a vegades les víctimes no volen consells ni indicacions, només comunicar-se i explicar la seva història.
  3. Agrair la confiança dipositada en nosaltres, ja que es tracta d’una vivència íntima i personal. Per exemple, comunicar-li que valorem la seva valentia per trencar el silenci, reconeixent que no és fàcil relatar aquesta experiència.
  4. Durant la conversa, hem de mantenir una escolta activa, deixant a un costat les distraccions i estant presents en tot allò que ens revela.
  5. Respectar els silencis durant la revelació i afavorir un espai íntim i sense gaire distraccions.
  6. Donar espai als sentiments i les emocions que la persona pugui estar experimentant. Ser empàtics significa intentar experimentar el que sent l’altra persona.
  7. No jutjar l’estat d’ànim de la víctima ni entrar a valorar les possibles conseqüències que hagin aparegut. Les víctimes d’abús sexual infantil poden sentir diverses emocions i sentiments. Qualsevol forma d’afrontament de l’abús és perfectament vàlida.
  8. Preguntar què podem fer per ajudar.
  9. Si no entenem alguna cosa, preguntar de forma oberta.
  10. No entrar a valorar la credibilitat del què ens explica la víctima. Per exemple, podem dir que creiem el que ens diu i agraïm la seva confiança.
  11. Abstenir-se a parlar com si fóssim professionals de l’àmbit. Hem de recordar que ens ho està explicant perquè som algú de confiança, no un expert en el tema.
  12. El contacte físic és un apropament molt important i afectiu, i pot ser una bona resposta en el moment que algú ens revela un abús. Hem de llegir la situació correctament i saber com gestionar el contacte corporal, sempre des d’una posició de respecte i consentiment. Depenent de la situació, podem preguntar si la persona vol una abraçada.
  13. No mostrar judicis de valor contra l’agressor, molts cops (https://angelblau.com/el-incesto-tabu-dentro-de-los-tabues/) és un familiar o conegut del qual pot haver una relació d’estima a l’actualitat.
  14. Entendre que es tracta d’una violència que pot costar sortir del cicle coercitiu, per tant, no jutjar en quin moment la víctima ha volgut revelar els fets. Per exemple, evitar qüestionaments del tipus “per què no ho has explicat abans?” o “hauries d’haver-ho frenat fa temps”.
  15. No dir el que hauríem fet nosaltres (“jo no hauria aguantat tant” o “a mi no m’hagués passat així”), ja que pot generar culpa.
  16. No minimitzar ni maximitzar l’abús, és a dir, no fer veure que és molt o poc greu. Adaptar la nostra reacció a com s’està expressant la víctima. Al llarg de la conversa, és important posar atenció en el seu estat emocional.
  17. Entendre perquè ens ho explica a nosaltres i què espera que fem. Això ens ajudarà a saber quins pròxims passos hem de fer.
  18. Respectar el punt del procés en el que es troba la víctima, és a dir, els passos que vol seguir i el ritme al qual els vol fer.
  19. Preguntar si vol que ens informem sobre recursos comunitaris per si li són d’ajuda i els vol.
  20. Recordar que, aquelles persones que davant la revelació de l’abús reben un bon recolzament i suport, en moltes ocasions, poden no haver de necessitar un suport psicològic especialitzat, o que, aquest, sigui més breu en el temps.

Aquestes 20 recomanacions poden ser d’ajuda davant d’una revelació d’abús sexual infantil. Si més no, caldrà adaptar-les a cada situació, ja que cada vivència d’abús sexual infantil és molt personal. Per tant, com a persones properes i de confiança de la víctima, si ella ho desitja, podem ajudar en el seu camí cap al sanació.

Si creus que podem ajudar-te o tens algun dubte, truca’ns al 93 642 53 81, o envia’ns un correu a  info@angelblau.com.

ARTICLE ESCRIT PEL PSICÒLEG  JOAQUIM ALMEDA (SOTS PRESIDENT D’ÂNGELBLAU) I LA PSICÒLOGA  PAULA LLORENS (VOLUNTÀRIA D’ÂNGELBLAU).

 

Informe sobre la situación mundial de la prevención de la violencia contra los niños 2020: resumen de orientación [Global status report on preventing violence against children 2020: executive summary]. Ginebra: Organización Mundial de la Salud.

Envía tu opinion